Dilluns el Girona s’enfronta a l’Atlético de Madrid en un par­tit més de la com­pe­tició. Sense res­tar importància al matx, és un enfron­ta­ment que està car­re­gat d’emo­ci­ons i records per a un Valery Fernández que ha reno­vat amb el Girona i que con­tra el Getafe va arri­bar als cent par­tits amb la samar­reta giro­nina.

Un rival espe­cial

Dins de la ment de tot giro­nista, sem­pre hi haurà l’estrena del club a l’elit. Con­cre­ta­ment va ser con­tra l’Atlético de Madrid en un duel que va dei­xar un gust agre­dolç a l’afi­ci­o­nat. D’avançar-se 2 a 0 con­tra tot un fina­lista de Cham­pi­ons Lea­gue a veure com l’equip diri­git per Pablo Sime­one reduïa el mar­ca­dor al resul­tat final de 2 a 2. Aque­lla jor­nada es podria defi­nir com una dolça decepció, la nova­tada d’un equip car­re­gat d’il·lusió. Però no només és espe­cial per al club, sinó també per a Valery Fernández, que va fer les pri­me­res pas­ses en la lliga espa­nyola, també, en un Girona - Atlético de Madrid a Mon­ti­livi.

El juga­dor, nas­cut a l’Escala el novem­bre del 1999, ja havia debu­tat uns mesos abans en un enfron­ta­ment de set­zens de final de copa con­tra l’Alavés a Men­di­zor­rotza (2-2). A par­tir d’aque­lla tem­po­rada amb Euse­bio a la ban­queta dels blanc-i-ver­mells, el fut­bo­lista gironí s’ha con­ver­tit en un refe­rent per a molts juga­dors de la base de la demar­cació.

Dos grans moments

Els colc­ho­ne­ros han estat un rival espe­cial per a Valery. Més enllà del debut a pri­mera divisió, con­tra l’Atlético sem­pre que­darà l’estrena gole­ja­dora del fut­bo­lista amb la samar­reta del Girona. Va ser en un matx de copa en què el con­junt d’Euse­bio va fer història eli­mi­nant els madri­lenys i pas­sant a quarts de final de la com­pe­tició copera.

El giro­nins, que duien la segona equi­pació total­ment groga, neces­si­ta­ven remun­tar l’empat a un gol de l’anada a Mon­ti­livi i el gol ini­cial de Nikola Kali­nic, que posava més terra pel mig. S’acos­tava el minut 37 de joc quan Pedro Porro, de car­ri­ler esquerre, va pro­var de cen­trar una pilota al cor de l’àrea que ningú va apro­fi­tar. Això no obs­tant, el cen­tral uru­guaià José Giménez va refu­sar la pilota amb el cap al vèrtex esquerre de l’àrea. Allà, ben atent, hi havia un jove Valery que no va dub­tar a esmor­teir la pilota amb el pit i etzi­bar un xut cre­uat que va entrar al pal llarg. Adán no va poder fer res i el gol va pujar al mar­ca­dor. Més enllà del gol, una de les imat­ges que també van que­dar aque­lla nit al Wanda Metro­po­li­tano va ser la cele­bració del català. Amb l’eufòria a dins seu, Valery va plan­tar-se al ban­derí per cele­brar-ho amb els seus com­panys i, després, per bus­car la seva família que era pre­sent aque­lla nit de gener al feu colc­ho­nero. Loca­lit­zar-los no va ser una tasca fàcil per al juga­dor; fruit de l’emoció i els ner­vis, Valery va pro­ta­go­nit­zar una imatge còmica bus­cant els fami­li­ars amb el dit. “Qui ho hau­ria de dir que cele­bra­ria un gol en un estadi com aquest”, es devia pre­gun­tar Valery en aquell moment. Al final del matx, el Girona va poder empa­tar a tres gols i com­prar el bit­llet per a quarts de final, on es tro­ba­ria el Real Madrid.

Un actiu únic a l’equip

Si par­lem de giro­nins amb dor­sal al pri­mer equip del Girona, només hi queda Valery. Un actiu únic dins d’un club que, a mesura que han anat pas­sant els anys, ha anat per­dent l’accent tan gironí que el carac­te­rit­zava. De tenir un tri­vot gironí amb Gra­nell, Pere Pons i Eloi Ama­gat, a dis­po­sar només de Valery. Això no obs­tant, hi ha juga­dors del filial que tre­uen el cap al pri­mer equip nas­cuts a les comar­ques giro­ni­nes. Par­lem de Ricard Artero (la Bis­bal d’Empordà) o Joel Roca (Cam­pro­don).

L’esca­lenc va reno­var fins al 2023 després del seu debut l’any 2019 con­tra l’Atlético; després d’unes tem­po­ra­des com­pli­ca­des des del punt de vista col·lec­tiu i per­so­nal, en què ha tin­gut diver­ses lesi­ons, Valery va reno­var el mes de febrer pas­sat. Si tot va bé, el Girona dis­po­sarà de l’extrem gironí fins a la tem­po­rada 2025/2026.

Un més a la llista

Si Valery juga dilluns, l’Atlético es con­ver­tirà, jun­ta­ment amb l’Alme­ria, en el rival amb qui s’ha vist més les cares el gironí. Un total de sis par­tits, si es dona el cas en l’enfron­ta­ment que es dis­pu­tarà d’aquí a dos dies a Mon­ti­livi. Una cita més per a un juga­dor que no ha dei­xat mai d’esca­lar en el club de la seva terra. Després de com­plir els 100 par­tits amb la samar­reta blanc-i-ver­me­lla, Valery ja pot dir ben alt que ha estat una peça lli­gada als millors anys de la històrica del Girona. El temps posarà a tot­hom al seu lloc, però Valery s’ha gua­nyat a pols lluir el braçalet de capità en un club que l’ha vist créixer fins a l’elit.