Arnau no té sostre
El lateral dret va fer un golàs contra l’Espanyol, el tercer aquest curs, i va signar un altre bon partit
El defensa del Girona només s’ha perdut 45 minuts en els últims quinze enfrontaments de lliga
El Girona va aconseguir tres punts vitals contra l’Espanyol en un matx catalogat pels seus protagonistes com a crucial i de més de tres punts. Amb el triomf, els gironins amplien l’avantatge respecte al descens fins als set punts, deixen els blanc-i-blaus a la mateixa distància, amb el goal average favorable, i trenquen, de retruc, una ratxa de tres jornades sense conèixer el triomf –derrotes contra el Getafe (3-2) i l’Atlético (0-1) i empat contra el Rayo (2-2)–. El matx va ser força igualat, si bé el control del ritme el van tenir els gironins, als quals va costar, això sí, generar situacions ofensives prou clares per marcar, però van mantenir allunyats de la seva àrea els periquitos. El futbolista que ho va sacsejar tot va ser Arnau Martínez, amb un golàs des de la frontal que va fer esclatar Montilivi, el tercer del lateral dret en la seva primera temporada a primera. El maresmenc va demostrar així que no té sostre i que, als 19 anys, té molt marge de millora, físicament i tàcticament.
El futbolista de Premià de Dalt continua meravellant tothom i, tret d’alguna desconnexió puntual –n’ha tingut tot l’equip–, està reeixint en una temporada magnífica que li ha valgut per ser una peça indispensable per a Míchel al lateral dret. De fet, en els últims quinze partits de lliga, només s’ha perdut 45 minuts, tota la segona part del duel al Coliseum contra el Getafe, en una mala primera part que el va escombrar. Arnau no té rival a la banda dreta de la defensa, encara que Yan Couto s’hagi recuperat –quan ha jugat, el brasiler ho ha fet a l’extrem– i també s’ha convertit en un dels jugadors més consolidats en les convocatòries de la selecció estatal sub-21 que l’estiu vinent ha de disputar l’Eurocopa classificatòria per als Jocs Olímpics de París 2024. Al lateral totes li ponen i fa temps que ha cridat l’atenció de clubs importants del panorama espanyol precisament pel rendiment més que notable a la seva edat, però també per la seva projecció. “El triomf és important, però no ens dona més crèdit, ja que si perds dos partits seguits et tornes a apropar a la zona baixa. Ens distanciem de l’Espanyol, però ara ja pensem a anar al Camp Nou i lluitar per la victòria”, explicava el defensa en acabar el duel català entre gironins i barcelonins.
Defensa golejador
La diana contra l’Espanyol catapulta Arnau per ser un dels defensors de primera que més dianes acumulen aquest curs. El jugador format al Barça i al Girona en suma tres –les altres dues van ser en dues jornades consecutives, la sisena contra el Betis i la setena contra la Real, dos partits que van acabar amb derrota blanc-i-vermella–: “Havia de xutar tant sí com no, i ha sortit bé. S’havia d’acabar la jugada, he controlat i no m’ho he pensat”, deia Arnau, que hi afegia: “És el millor gol de la meva carrera, ha entrat per l’escaire. Estic molt content pel gol i per la victòria de l’equip.”
Només dos defenses de la categoria han fet més gols que el jugador del Girona. Precisament Lejeune, un exfutbolista gironí ara al Rayo, i Militão, del Madrid. Tots dos són centrals poderosos en el joc aeri i han aprofitat la pilota aturada per fer quatre dianes. En un grup de fins a nou defenses amb dos gols, també hi ha el jugador del Girona David López, que en cada partit té alguna ocasió en jugades d’estratègia.