Sap greu que tots els incidents i polèmiques del partit contra l’Espanyol tapessin el bon joc de l’equip. Va ser una gran tarda i no ens la van deixar gaudir. De tots els comentaris rivals de després del partit, em van sorprendre la insistència de retratar-nos de manera despectiva com quatre gats que hem acostumat a estar sempre a tercera i a segona. Doncs sí, i en el meu cas, aquestes són les dues premisses que més m’impliquen en el Girona. M’agrada ser d’un equip petit que s’ha passat tota la vida en el futbol semiprofessional i que ara va creixent a poc a poc. Per més que molts insisteixen a veure-les com a debilitats, el nostre passat modest i la nostra mòdica massa social són dues de les principals fortaleses del club. “No saber què ha passat abans de nosaltres és com ser sempre nens”, deia Ciceró.

Aquests dies rebrem molt de paternalisme condescendent per part dels mitjans barcelonistes i menyspreu per part de l’entorn de l’Espanyol; ni cas, hem d’anar al Camp Nou, desacomplexats, però sense l’arrogància que és la màscara dels dèbils. Afirmem-nos tal com som i fixem-nos només en nosaltres mateixos, aquest és el millor mètode per créixer i la millor manera de gaudir del gran moment que ens ha tocat viure.