opinió
Escrita i dirigida per Miguel Ángel Sánchez
El cinema deu ser una de les poques arts que aguanta una comparació amb el futbol. Totes dues són un treball col·lectiu, els jugadors són els equivalents als actors, els secretaris tècnics serien els productors i els entrenadors, amb l’ajuda de molts càrrecs subalterns, són els que organitzen la representació sigui al camp, sigui als escenaris de rodatge. Partits i pel·lícules són, bàsicament, una posada en escena en la qual els espais i el moviment a través d’aquests en són una part fonamental. Hi ha una diferència substantiva, i és que en un tenim un rival a qui has de guanyar i en l’altre només et jutja l’espectador.
Als anys seixanta els cineastes francesos de la Nouvelle Vague van introduir el terme cinema d’autor per definir aquells treballs sustentats en la particularitat artística i un estil recognoscible. Aquest concepte es contraposava als films de productor motivats només pel mercantilisme. Si apliquem aquesta categoria al futbol, és fàcil encaixar-hi el Girona d’avui, un equip tàcticament, tècnicament i competitivament fet a imatge i semblança del seu tècnic. Un futbol d’autor que ajuda el club a crear una cosa tan important com una identitat que et singularitzi a l’elit. Una pel·lícula escrita i dirigida per Miguel Ángel Sánchez.