Hi ha juga­dors que amb la seva sola presència al camp o la pista con­di­ci­o­nen el joc i la moral del rival. Aquest és el cas, entre molts altres, de Marc Gasol amb el Bàsquet Girona. En el Girona Fut­bol Club passa el mateix amb Oriol Romeu, tot i que pot­ser no és tant per la por que aquest imposa al con­trari, sinó més aviat per la segu­re­tat que dona als com­panys i als afec­ci­o­nats. Doncs avui no hi serà, i és per aquest motiu que hau­rem de con­fiar en la decisió de l’entre­na­dor i en el ren­di­ment d’aquell qui el subs­ti­tu­eixi, però sigui qui sigui, no serà el mateix: de Romeu només n’hi ha un.

Per l’any vinent sem­bla que la idea és man­te­nir el gruix de la plan­ti­lla, una decisió que no puc fer més que aplau­dir, però també és cert que tenim alguns buits que hau­rem de cobrir. Un d’ells és tro­bar un pivot de garan­ties que vin­gui a dis­pu­tar la titu­la­ri­tat a l’Oriol i es resigni a man­te­nir-se en un segon pla la majo­ria de les jor­na­des. No serà fàcil tro­bar-lo; que avui Ter­rats salti a Mon­ti­livi amb la groga del Vila-real con­firma aquesta difi­cul­tat, però més difícil seria unes jor­na­des con­se­cu­ti­ves sense Romeu, sense un subs­ti­tut de garan­ties i havent de des­fer l’eix de la defensa recol·locant David López de stop­per. Val més no jugar-se-la i fit­xar bé, perquè no em vull ni ima­gi­nar com seria estar mol­tes jor­na­des sense Oriol Romeu.