Hi ha jugadors que amb la seva sola presència al camp o la pista condicionen el joc i la moral del rival. Aquest és el cas, entre molts altres, de Marc Gasol amb el Bàsquet Girona. En el Girona Futbol Club passa el mateix amb Oriol Romeu, tot i que potser no és tant per la por que aquest imposa al contrari, sinó més aviat per la seguretat que dona als companys i als afeccionats. Doncs avui no hi serà, i és per aquest motiu que haurem de confiar en la decisió de l’entrenador i en el rendiment d’aquell qui el substitueixi, però sigui qui sigui, no serà el mateix: de Romeu només n’hi ha un.

Per l’any vinent sembla que la idea és mantenir el gruix de la plantilla, una decisió que no puc fer més que aplaudir, però també és cert que tenim alguns buits que haurem de cobrir. Un d’ells és trobar un pivot de garanties que vingui a disputar la titularitat a l’Oriol i es resigni a mantenir-se en un segon pla la majoria de les jornades. No serà fàcil trobar-lo; que avui Terrats salti a Montilivi amb la groga del Vila-real confirma aquesta dificultat, però més difícil seria unes jornades consecutives sense Romeu, sense un substitut de garanties i havent de desfer l’eix de la defensa recol·locant David López de stopper. Val més no jugar-se-la i fitxar bé, perquè no em vull ni imaginar com seria estar moltes jornades sense Oriol Romeu.