opinió
Michelisme
Michel ha renovat i això és una excel·lent notícia. Els principals motius de la prolongació del nou contracte són l’ascens i els bons resultats d’aquesta temporada. Però més enllà dels triomfs, el que ha fet aquest entrenador és canviar la mentalitat del club. Ens ha ensenyat a jugar a l’atac i a ser protagonistes, ens ha mostrat que es pot innovar tàcticament més enllà del pragmatisme i sobretot ens ha fet veure que podem competir per tot, contra tothom i a tot arreu. “Hem de mirar el rival a la cara i anar per ell”, així entén el futbol, d’una manera cruyffista que encaixa perfectament amb la idea dels propietaris. A més a més, és un home de barri i una llegenda d’un equip modest que amb una empatia embriagadora ha connectat com ningú amb la nostra idiosincràsia. “Míchel català”, crida l’afició, i amb aquest cant senzill li diem que ja fa temps que és un dels nostres.
El 2026 finalitzarà el seu contracte amb el Girona, espero que el renovi i que segueixi aquí molts anys, però encara que marxi el michelisme perdurarà, perquè ell no només ha entrenat un equip, també ha transformat la cultura del club i ha educat la mirada futbolística dels aficionats.