La via Barça-Girona
Des que el Girona és al futbol professional, la relació entre el Barça i el club gironí ha estat més aviat escassa. No per la simpatia que pugui generar l’enfrontament entre dos clubs que han compartit molta massa social, sinó pels pocs moviments que hi ha hagut entre les direccions esportives.
El primer a aterrar a Montilivi del Barça va ser l’històric porter de Bescanó, Albert Jorquera, en el segon any dels blanc-i-vermells en la lliga de futbol professional. Jorquera va ser un fitxatge mediàtic ja que va formar part del triplet de Pep Guardiola. Això no obstant, el bescanoní no va disputar cap partit oficial, al davant tenia Valdés i Pinto. A Montilivi, Jorquera va ser important per aconseguir una consolidació del club a la divisió de plata.
Benja Martínez, un any més tard, va arribar al Girona per reforçar la davantera gironina. En dues temporades, el català va ser important, va anotar 14 dianes i va apropar el Girona al somni d’un play-off amb Agné al capdavant. Això no obstant, l’equip no es va acabar classificant per a la promoció.
Van passar molt més desapercebudes la cessió del migcampista de Guinea Bissau Agostinho Cá i la de Juan Cámara, durant les temporades 2013/14 i 2016/17, respectivament. El futbolista africà només va jugar onze minuts, una de les cessions menys rendibles per al club.
A partir del primer curs a primera, 2017/18, el Girona va afinar més i va obtenir les millors cessions del Barça. Per començar, el Choco Lozano, que en tres temporades va jugar 41 partits i va anotar tres gols. Amb el desastre del descens consumat, Monchu Rodríguez va arribar cedit del filial blaugrana a un Girona que tornava a veure’s superat en un play-off. El jugador de Palma va ser indiscutible en l’onze de Francisco. Una pandèmia i, de nou, una final de promoció van desfer tots els somnis d’ascens dels gironins. Monchu va jugar 43 partits i va anotar tres gols, uns números que el van ajudar a jugar a primera divisió. Per contra, el Girona va cedir al filial culer Joaquín Zeballos, davanter uruguaià que no va acabar amb continuïtat al Girona. Finalment, la gran operació del Girona ha estat el fitxatge a cost zero de Santi Bueno, del Barça B. L’uruguaià va jugar cedit al Peralada abans d’aterrar en propietat al Girona. En cinc temporades, ha jugat 120 partits i ha deixat al club 12 milions més un 10% d’una futura venda dels Wolves. Ara és el moment d’Eric Garcia, per enfortir la relació entre els dos clubs.