El Girona no ha tardat gaire temps a fer oficial la renovació fins al 2027 del director esportiu, Quique Cárcel, que acabava el contracte el juny del 2025. Després d’un nou mercat de fitxatges d’estiu a primera divisió, l’entitat blanc-i-vermella ahir va fer oficial la renovació contractual de Cárcel i de la confiança en ell i el seu equip de treball. Un fet que certifica el bon moment que viu l’equip, en un inici immillorable, i la salut del club, que vol tenir la continuïtat del director esportiu, Cárcel, i del tècnic, Míchel, lligats durant un llarg període de temps en un projecte engrescador.

Cárcel, una nova aposta

Al Girona hi ha plena satisfacció amb la feina de Quique Cárcel, que viu el seu desè any com a màxim responsable de l’àrea esportiva del Girona. No han estat uns anys fàcils per al barceloní, que va aterrar l’estiu del 2014 per substituir Oriol Alsina, que feia pocs mesos que ocupava el càrrec i el va deixar a causa de la poca entesa amb l’empresari i màxim accionista, Josep Delgado. L’endemà de la marxa d’Alsina, que va tornar al Llagostera, el Girona ja va trobar el substitut, Cárcel, que feia pocs dies que havia acabat el contracte amb l’Hospitalet.

Amb el conjunt de la Feixa Llarga, el català havia iniciat una llarga carrera en la direcció esportiva. Cárcel va deixar l’Hospitalet en la cinquena temporada al capdavant de l’àrea esportiva. De fet, el català va penjar les botes amb l’equip del Barcelonès el 2011. Com a futbolista també havia estat al Barça C –club en què es va formar–, el Cadis, el Leganés –a segona divisió– i el Sabadell.

En l’etapa de Cárcel a la direcció esportiva de l’Hospitalet, l’equip va aconseguir pujar a segona divisió B i va disputar dues promocions d’ascens a segona A. Entre els fitxatges que va fer al Centre d’Esports, destaquen els d’Aday Benítez, Pol Llonch o Alberto Manga; els dos primers els va acabar fitxant després per a les files dels gironins. Així doncs, els blanc-i-vermells apostaven per un director esportiu sense experiència en el futbol professional, però que aterrava amb la màxima il·lusió i amb tot un futur al davant.

De bracet amb el club

No és cap coincidència que Quique Cárcel hagi format part de la millor època de la història del Girona: les seves decisions en forma de fitxatges l’han avalat. Segons l’entitat gironina, l’acord de renovació ha estat un reflex de “la confiança i el compromís del club en el projecte que ha liderat des de la seva arribada a Montilivi l’estiu de 2014”, un fet important que agrada i que referma el projecte esportiu a llarg termini. El primer a ser renovat va ser Míchel, durant el tram final del curs passat, que va ampliar el contracte fins al 2026.

El creixement del club ha està centrat, sobretot, en l’apartat esportiu, en què aquest estiu s’han pogut satisfer les necessitats del tècnic madrileny amb els fitxatges a cost zero de Gazzaniga i Blind, o la incorporació rècord per 7,75 milions d’euros de Dovbyk. A més, Cárcel i el seu equip han incorporat Iván Martín i Portu per dos milions cadascun, o han aconseguit les cessions d’Eric Garcia, Pablo Torre o Sávio i Couto, els dos últims a través del Manchester City.

Entre els jugadors fitxats en la història recent, destaquen les arribades de Portu i Juanpe, l’estiu del 2016, o de Bernardo i Stuani, un any més tard en l’estrena a primera. Tots han acabat sent llegendes i han escrit un llarg capítol en la història moderna del futbol a la ciutat. En la cirereta final, el Girona també ha pogut créixer en l’àmbit de les vendes, sobretot amb Bueno, que va arribar a cost zero del filial blaugrana i ha acabat sortint per deu milions més variables, que es podrien transformar en més de 12 amb el 20% que es reserva el Girona d’una futura venda dels Wolves. Una xifra rècord. Això no obstant, no tot han estat moviments per recordar; hi ha hagut algunes errades en la llarga llista que ha catapultat el conjunt català fins a una de les millors lligues del món. Per exemple, el peruà Callens, que no ha encaixat mai en l’equip de Míchel, o Jonathan Dubasin, que va acabar marcant les diferències lluny d’un Girona que va acabar cobrant el 25% de l’operació. Tanmateix, la bonica història entre el club gironí i Cárcel continuarà durant tres anys més, per enfortir un projecte esportiu, consagrat al màxim nivell, a llarg termini.