Ara sí, un duel a primera
El Girona i el Granada mai s’han vist les cares a primera divisió
Des del 2011, els dos clubs s’han anat intercanviant els papers entre segona i primera divisió
La història que hi ha entre el Granada i el Girona és d’allò més curiosa i difícil que es doni. Els dos clubs fa un bon grapat d’anys que militen en una categoria professional –primera o segona divisió– i només s’han vist les cares una temporada, el curs 2010/11 quan els andalusos van pujar a segona divisió trenta-quatre anys després del seu cruel descens a segona, l’any 1976. Després d’aquell any, el conjunt nassarita va navegar més de tres dècades per segona divisió B i, fins i tot, a tercera. Un dels factors clau perquè l’equip tornés al futbol professional va ser l’arribada de Quique Pina a la banqueta i que va acabar amb un ascens èpic en una eliminatòria emocionant contra l’Elx. Aquell any a segona, precisament, va ser l’últim precedent entre gironins i granadins.
Amb comptagotes
El Granada no és un contrincant habitual del Girona en la seva llarga història. De fet, en partit oficial només s’han vist les cares en tres temporades. El primer l’any 1940/41 quan el Girona va visitar el 17 de novembre el feu andalús. El matx va acabar amb vitòria local per la mínima. En aquell Girona hi destacaven futbolistes com Josep Puig Curta, Benjamí Colomer o Fèlix Farró, entre d’altres. En aquell curs, els gironins van aconseguir mantenir la categoria i el Granada va acabar ascendint per primera vegada a la seva història a primera divisió. Un dels jugadors importants d’aquell conjunt va ser César Rodríguez, davanter cedit pel Barça i que va fer el gol decisiu de l’ascens contra el Castelló (0-1).
També en la dècada dels quaranta, la temporada 1948/49, el Girona va tornar a compartir categoria amb els andalusos, que tornaven a segona un any més tard. En les dues ocasions, el Girona va perdre. Per ser més concrets, a l’antic Los Cármenes, el conjunt gironí va caure per 3-0. En aquell equip hi havia futbolistes històrics de la ciutat com Pujolràs, Curbet, Franch, Medina o Huguet, entre d’altres.
Des d’aquell curs, van passar més de seixanta anys per tornar a veure un enfrontament entre els dos equips. L’equip andalús va estar en diferents etapes a primera entre finals dels anys cinquanta i mitjans dels seixanta. Per altra banda, el Girona es consolidava com a un equip de tercera, en uns anys que va passar de jugar de Vista Alegre a Montilivi.
Ara sí, ara no
Des del 2010, el Girona i el Granada mai han baixat del futbol professional, però només s’han vist les cares un curs. Això ha estat degut a les coincidències entre els descensos d’uns i ascens d’altres. El Granada va pujar en el seu retorn a segona l’any 2011, des d’aleshores va mantenir la categoria fins a l’any 2017 quan el Girona, en un fet històric per al club, va aconseguir pujar per primera vegada a l’elit. En dues temporades molt recordades, el 2019 un mal tram final de lliga va tornar a situar els gironins a la categoria de plata. A 766 km, però, el Granada celebrava el retorn a la màxima categoria. En un període de tres anys, el club va aconseguir passar de segona a jugar Europa League amb Diego Martínez al capdavant.
Situacions de la vida, l’any 21/22, amb Aitor Karanka a la banqueta, el club va tornar al mal tràngol del descens, fins a la darrera jornada no es va acabar de consumir la tragèdia esportiva per a un equip que havia tocat sostre feia un any. I, tornant a la curiosa història, a la ciutat catalana vivien un nou ascens, aquest cop després d’un play-off. El Girona tornava a primera i la celebració retornava a Montilivi. Ara, després d’un gran curs 22/23 dels dos equips, es podrà presenciar per primera vegada un duel entre dos clubs que han compartit alegries i tristeses a parts iguals.