Som els líders de primera divisió. Podria ser un bucòlic inici d’una novel·la sobre la història del Girona. Però la realitat, tantes vegades amarga, necessita que la descobrim entortolligada en la teranyina de la quotidianitat més anodina. Si ens en sortim, llavors, sadollada, ens brinda regals inesperats, a voltes momentanis, però que restaran per sempre més al calaix dels records inesborrables. Dimecres a la nit, la vida ens va permetre acaronar la felicitat esportiva: en la jornada 7, el Girona és el primer, davant del Barça i el Madrid, imbatut i havent jugat a tres camps d’equips europeus. Una delícia utòpica absolutament certa.

Podríem ser líders per casualitat, guanyant els partits de miracle a còpia de treure aigua de la nostra àrea, com tantes vegades ens ha passat. Però ho som per mèrits propis, per com juguem. El com és més poderós que el què, perquè el com, tard o d’hora, et recompensarà amb un gran què inimaginable. I com juga el Girona és la clau i la màgia que ens permet avui ser els líders. Un equip que té tan interioritzat el futbol-billar de l’entrenador que ja no té la por de cometre errors com l’any passat, sinó que juga com si estigués al pati de l’escola, un joc d’orfebre, brillant inclús dins la nostra pròpia àrea, ple de fam, descarat i generós i, sobretot, divertit de veure per qualsevol espectador, un bé escàs en aquest futbol modern resultadista. Som un equip que genera ocasions de tota mena, que marca molts gols, que té onze golejadors diferents, capaç de ridiculitzar una defensa poderosa com la del Mallorca o remuntar i sotmetre el Vila-real al seu estadi.

Per nosaltres, jugar a primera hauria de ser sinònim de patiment. Només cal comparar-ho en quina posició estan la majoria d’equips que han pujat en els últims anys, que frisen per salvar-se en l’última jornada i celebrar l’èxtasi. Míchel ha enterrat el patiment gironí. No sabem com acabarà tot plegat, però avui tot és gaudi a Montilivi. No podem imaginar quantes nits més dormirem al lloc més alt de la classificació o fins quan ens asseurem a mirar el Barça i el Madrid per si perden punts. Estem vivint un somni ben real i mentre la lògica no s’imposi, els que estimem el Girona ens ho passem de conya. Enmig d’aquesta celestial rauxa blanc-i-vermella, a les noves generacions de gironins sempre els podrem explicar que el dissabte 30 de setembre del 2023 el Madrid va jugar a Montilivi i que el líder de la lliga era el Girona.