Artilleria a la segona línia
Yangel, Aleix i Iván han anotat 10 gols en 12 jornades en la lliga
Els tres jugadors han renovat amb el club aquest estiu
Passen els dies i cada vegada és més difícil entendre quina és la clau perquè el Girona estigui vivint en un núvol. Hi ha moltes veus que el descriuen com un equip “d’autor”, amb Míchel com a màxim artífex de la situació. N’hi ha d’altres que ho aigualeixen amb el factor de la fortuna, amb un bon exemple en el tercer gol de Tsygankov a El Sadar. Això no obstant, tot i no ser un factor definitiu, una virtut porta l’equip a vorejar la perfecció: la distribució del gol. Concretament, amb els jugadors de segona línia que van ser importants contra l’Osasuna. Parlem de Yangel Herrera, Iván Martín i Aleix Garcia, que junts ja sumen 10 gols en la lliga. Els tres junts sumen els mateixos gols que rivals teòricament directes en l’inici de curs: Alavés, Las Palmas i Cadis.
L’aportació dels migcampistes titulars és destacable pel que fa a la distribució de joc, els minuts jugats i els gols. De les seves botes, el Girona ha pogut transformar molts gols que han acabat amb punts al caseller. En el darrer partit, Aleix i Iván van anotar dos dels quatre gols. Contra el Celta, a Montilivi, els blanc-i-vermells van aconseguir els tres punts gràcies a un gol in extremis del migcampista veneçolà. A Cadis va ser el d’Ulldecona qui va perforar el mur defensiu en una definició de primer nivell. El triomf per la mínima va tornar a terres catalanes. I en la jornada 3 al Sánchez Pizjuán, els de Míchel van guanyar 1-2 gràcies a un gol de Yangel i Aleix. Aquests enfrontaments són exemples del què suposa per als gironins la irrupció golejadora del mig del camp. Per fer-nos-en una idea, i centrant-nos radicalment en les estadístiques fins a dia d’avui, sense els gols dels tres migcampistes el conjunt gironí ara tindria 11 punts menys. Hauria perdut dos punts contra el Mallorca, el Cadis, el Celta i l’Osasuna, i tres contra el Sevilla. En termes de classificació, l’equip estaria situat setè, empatat amb el Betis, que per gols ocuparia la plaça de Conference League.
ADN Míchel
Més enllà del gran inici golejador dels tres migcampistes titulars del Girona, el conjunt se sent còmode en una distribució diferent al mig del camp. El curs anterior, amb Oriol Romeu intocable al pivot, els interiors, menys Aleix, tenien menys recorregut en sortida de pilota. Aquest any, el de l’adeu de Romeu, el d’Ulldecona ha hagut de fer al Barça un pas endavant amb pilota i sobretot sense. Es pot dir que l’equip ha perdut múscul, però ha guanyat rapidesa al mig del camp. Iván Martín també ha notat la falta d’un pivot defensiu, fet que el fa córrer més metres enrere. La solidaritat defensiva és innegociable pel conjunt blanc-i-vermell, que necessitat dominar l’esfèrica per fer mal. Al basc se’l veu molt bé físicament i amb molta presència a camp rival. És capaç de superar marques amb pilota i de combinar en espais reduïts. On li costa més és a la zona de la divisòria, allà on tenir el domini de la pilota a vegades pot comportar un risc defensiu.
De Yangel, una figura que cada vegada està més adaptada a Montilivi, es pot veure la seva millor versió a camp rival. Sobretot en l’arribada a l’àrea, que li permet acumular més amenaces en la rematada. El veneçolà és el futbolista, sense comptar Dovbyk, amb 26, que més vegades remata a porteria. Un total de 16 rematades, moltes de les quals, amb el cap. Stuani amb 13 i Savinho amb 11 són els jugadors que van darrere seu en la llista.
La confiança del club
Durant aquest estiu, la direcció esportiva del Girona, encapçalada per Quique Cárcel, ha estat treballant amb la confecció i millora d’un equip que l’any passat va vorejar les posicions de Conference League. Durant el mercat estiuenc, Cárcel ha renovat Aleix i ha fitxat en propietat Iván Martín i Yangel Herrera. Tres encerts que s’ha demostrat que estan guiant el joc del millor Girona de la història.
Eren tres casos diferents. El primer de renovar la confiança amb el club blanc-i-vermell va ser Aleix durant la primera setmana de juny. Just en concloure la lliga, precisament amb la derrota a Pamplona, el migcampista català va ampliar el seu contracte per dues temporades més, és a dir, fins al 2026, tenint en compte que la permanència comportava la renovació automàtica del contracte per una temporada més. El club es va moure de pressa i bé després del gran rendiment del d’Ulldecona a primera. El cas de Yangel va ser una negociació amb el Manchester City, equip que el tenia en propietat, que va acabar amb el traspàs per uns cinc milions d’euros. El veneçolà havia aterrat cedit durant l’estiu de 2022 a Montilivi. Amb ell, el Girona ampliava la plantilla de jugadors en propietat. Una condició important la propietat. Finalment, i no menys important, va ser l’acord amb el Vila-real per traspassar Iván Martín amb els gironins. El futbolista de Bilbao havia estat durant dues temporades cedit a Girona i el club va arribar a un acord amb el conjunt groguet per aconseguir els serveis del jugador a canvi de 2 milions de traspàs. Abans, els de la Plana havien executat l’opció de compra de Ramón Terrats de 2,5 milions. Una operació independent de la del basc. Així han estat les negociacions d’un Girona que s’ha reforçat amb jugadors que coneixen la casa i que ja estan en propietat.
3
gols
ALEIX GARCIA
3
gols
IVÁN MARTÍN
4
gols
YANGEL H.