Estem vivint un moment increïble. Tot el club i els jugadors estem molt feliços pel moment i gaudint molt de cada partit. Esperem que segueixi així, és com un somni i en cada partit podem millorar més i més. Ja veurem fins on arribem. Espero que sigui un any diferent per a tots i per recordar.

Fa temps que treballem junts. De la nit al dia el joc que fem no es pot donar. És una feina de dos o tres anys, és normal que es tardi, i ara entenem més el pensament del tècnic, el que vol que fem en els partits. Sembla fàcil però no ho és. Hem de treballar molt cada dia i és complicat mentalment.

Ho va ser, molt. Va ser el meu primer any a Europa i no parlava ni castellà. Tot va ser complicat. Vaig tardar sis mesos a adaptar-me i a estar bé físicament. En la segona part del curs 2020/21 ho vaig fer bé i vaig acabar fent bons partits.

Francisco va ser un entrenador que em va ajudar molt. Al començament no estava bé, però ell va veure que millorava. Li estic molt agraït per tot el que va fer per mi. Em va posar de carriler i allà ho puc fer molt bé. El final de temporada va ser molt bo i vaig gaudir amb ell.

Ni jo creia en nosaltres, ni l’afició. Volíem fer un any diferent, tenim un gran grup i amb grans jugadors. Juguem com un equip i som líders per mèrits. Tots ho fem bé, correm junts i patim junts. Això és mèrit de l’equip i el club; no és cap casualitat, estar primers, sinó el fruit del treball. Ara hem de seguir així per continuar al capdamunt.

L’ambient del vestidor és increïble, la ciutat hi ajuda i l’afició ens dona molt de suport a Montilivi i també a fora. El Girona és un club ideal per créixer, tant per mi com per Sávio, que som joves i brasilers. Jo estic molt satisfet i feliç des que vaig arribar. Només penso a ajudar el Girona i també a fer-lo créixer.

Estar a la selecció del Brasil és el somni més gran per a mi. Em va costar molt arribar-hi i em va fer molt feliç. Va ser com un somni i ara vull continuar així, créixer com a jugador i ajudar el club. Només així podré arribar de nou a la selecció. Estic fent bons partits i això em fa estar satisfet del moment que visc.

Estava sopant amb l’equip a l’hotel el dia abans de jugar contra el Cadis. Vaig veure que s’havia lesionat Vanderson i quan em van trucar vaig començar a plorar. Tots els companys em van fer abraçades i va estar molt bé. Vaig anar cap a fora per parlar amb els meus pares i allà sí que vaig plorar molt.

És clar que sí. L’Arnau i jo podem jugar junts. Al començament de temporada estava jugant de lateral i cadascú té les seves virtuts. Jo soc més ofensiu i puc jugar d’extrem, ell té grans habilitats defensives, i al final decideix el tècnic. Al cap i a la fi som laterals joves, ens miren de cara el futur i la competència és bona i saludable, ja que som amics fora del camp. Depèn de com vulguem jugar el tècnic decideix, però estarem allà competint, com ho fan tots els jugadors. És bo per créixer com a jugador per mi i per l’Arnau.

Depèn. Puc jugar en totes les posicions, tot i que la meva demarcació natural és la de lateral o carriler, ja que sempre hi he jugat. Puc jugar en línia de quatre o de cinc i quan toca jugar d’extrem, ho faig. De fet, quan sortim amb la pilota en línia de tres estic avançat i sol ser una cosa semblant. M’agrada més estar al lateral per arribar des del darrere, tocar més la pilota i generar joc. D’extrem per la possessió del rival o el joc no toco gaire la pilota com voldria. M’agrada fer jugades per ajudar l’equip, generar joc i si toco més la pilota, tot això és més fàcil. On em posi el tècnic estaré feliç.

Noto que he millorat. Dins meu sé que sempre he defensat bé, però, com que atacava molt, a l’hora de defensar no estava prou intens i em faltava agressivitat. Per un defensa la intensitat i l’agressivitat per guanyar duels és clau i he fet un pas endavant en això. Sento molta gent que diu que no sé defensar, i això és mentida, perquè les dades diuen que és complicat passar-me per la velocitat i l’agressivitat que estic aplicant. Ofensivament, els driblatges són la nostra naturalesa al Brasil. De lateral em trobo millor perquè ajudo en molts aspectes, tot i que em falta millorar en la faceta del gol i donar assistències. Quan jugo d’extrem tinc més pressió i l’obligació d’aportar aquestes dades, i de lateral desenvolupo millor les meves virtuts.

I tant! Aquest any he canviat molt de mentalitat. El meu cap pensa d’una altra manera i ara m’alimento millor. M’entreno més i em trobo més fort. A més, el cap és clau per a qualsevol jugador i això es nota al camp. Tinc més confiança en mi mateix, en l’un contra un... A part d’entrenar-me amb el club, a fora m’entreno en les coses que puc millorar per tenir més força i no lesionar-me.

Fa cinc anys que tinc un coaching del Brasil. Ho fem tot en línia, però m’ajuda i he canviat molt. Sempre ha estat allà per ajudar-me però depèn de mi fer el pas i el clic de mentalitat. A nivell personal m’ha ajudat. Abans estava massa atent a problemes que tenia en la meva vida, però ara miro per mi, les ganes de viure, amb qui i en què gasto la meva energia. Estic més centrat en com pensa i com vol viure en Yan.

El treball continua sent semblant. Alguns jugadors van i venen, però potser ha canviat la mentalitat de cada jugador de voler créixer i fer més pel club. Jo vaig canviar perquè vull fer un gran any i fer-ho cada vegada millor. Segur que molts companys pensen el mateix i si anem junts com a equip podem arribar més lluny. És el que està passant i el que fem. Veig molts partits de LaLiga i veig el Girona jugant, com a equip, millor que ningú. Anem molt bé i estic molt feliç i content de com juguem. No rifem pilotes, intentem jugar des del darrere, els equips ens han de pressionar i es cansen, i per això remuntem també molts partits, perquè amb pilota no es corre tant.

Oriol Romeu, Riquelme i Taty van ajudar molt el Girona, però no parlem d’aspectes individuals. El conjunt de l’equip pensa igual, tots correm, pressionem junts, patim... No hi ha un jugador al Girona a qui cataloguem com el Messi de l’equip. N’hi ha que destaquen més que d’altres, però el col·lectiu és el punt principal, el Girona és la cosa més important i intentem fer el que ens demana el mister. I encara podem fer més. Espero que sigui així fins al final de la temporada per continuar a la zona alta.

Crec que sí. El veig amb moltes ganes però també amb la humilitat de continuar creixent. Treballa molt al club i fora, i pot evolucionar més. Si continua així pot arribar al nivell dels més grans i d’aquí a poc temps estarà en els millors equips d’Europa, perquè se’l veu amb una qualitat tècnica espectacular que no tenen tots els jugadors. Els controls que fa, els driblatges i les conduccions són brillants. Li falta potser millorar en la presa de decisions finals, però és normal perquè és molt jove. Soc molt fan de Sávio, juga molt bé i estic feliç per ell.

Vull estar al més amunt possible. Sé del meu potencial i fins a on puc arribar. Vull créixer més com a jugador i com a persona per jugar en els grans clubs, en la Champions League i estar a la selecció. O tornar al City. No sé com serà tot. Les ganes hi són i estic intentant fer-ho al millor possible per ajudar el club. Espero estar jugant al nivell més alt del món i que la meva carrera pugui créixer.

És clar que sí. Estic aquí per ajudar, però perquè hi estic bé i a gust amb tothom. S’ha de parlar i veure els equips que vinguin de fora. Depèn de moltes coses. S’ha de parlar amb el meu representant i analitzar com va tot plegat. Estic molt feliç aquí i estic gaudint cada moment, perquè sé que pot ser un canvi per al club i per a mi. És clar que sí, si el Girona fa les coses bé i jo també, estaré molt feliç de quedar-me més temps aquí. S’ha de veure l’opinió del City i s’ha de veure si volen que torni, si em volen vendre o que torni a Girona. Se n’haurà de parlar.

Al nivell que estem, el més important sempre és el pròxim. Sabem que Vallecas és un estadi dur on l’afició pressiona molt i de dimensions reduïdes, però volem fer un gran partit i hi anirem a guanyar com sempre. No serà fàcil, perquè sabem que és un rival dur, molt intens i amb molta velocitat per bandes. Estem fent bons entrenaments per arribar a Vallecas i guanyar el partit per continuar endavant.

M’he posat els cabells roses perquè, com he dit, volia fer un canvi, ser diferent i volia canviar una cosa en mi. La primera cosa que volia canviar eren els cabells, ja que els portava molt de temps igual. Al final ho vam fer rosa i va quedar molt bé. No és pels cabells, però estic en un bon moment i vull seguir així. La gent em coneix ara pels cabells roses, i marca la meva personalitat i com estic ara en la meva vida. Tot canvia i ara no em veig amb els cabells negres. Soc feliç així i seguiré així.