És cert, tothom ens felicita i ens admira pel que estem fent. També per d’on venim, el que hem passat i el que ens ha costat arribar a primera, amb cops dels quals no és fàcil aixecar-se i continuar. Això la gent ho valora. Encadenem temps, tenim afinitat amb els altres equips i n’hi ha que passen moments dolents, que tu recordes.

Crec que hi ha més simpatia i admiració. Lògicament, els agradaria estar en la nostra situació. Això ens fa veure que el futbol pot canviar molt. Ara ens toca el moment bo i l’hem de gaudir tal com està venint, amb tot el respecte cap als altres.

Espectaculars. Amb un nivell de joc increïble que ens ha dut a fer aquests números. Això és gràcies a la gran tasca que està fent el cos tècnic, i en clau de joc, implicació i confiança dels jugadors. Que això faci gaudir la nostra afició. Crec que tothom està orgullós que el Girona representi aquests valors i aquesta manera de jugar.

Són diverses coses. Primer, els 34 punts de 39, que ha passat molt poques vegades. Els números ja ho diuen tot. Però després, el nivell de joc de l’equip, la confiança amb què juga. Un dels millors elogis que sents és que tothom vol veure el Girona. Perquè es diverteix, s’ho passa bé i hi ha gols. És increïble que l’equip encaixi un gol i reaccioni així. O que empati a Pamplona 15 minuts abans del final i vagi a buscar la victòria. Són una sèrie d’esdeveniments difícils d’imaginar. Hi som, hi hem treballat durant molts anys i és merescut.

Sí. És un avantatjat. És una persona que va venir amb una il·lusió increïble, que volia triomfar com a entrenador. Des del primer dia se li veia. I es veu amb el seu dia a dia, la integració, la manera de treballar. Té unes condicions tècniques i tàctiques per preparar els equips increïbles. Però també has de tenir els jugadors, i els té. Que tenen un gran talent individual i que el posen a disposició de l’equip. Tot això és feina de molta gent. De la direcció esportiva, del club, treballant per tenir-lo endreçat i que tothom funcioni en el seu rol. I que la part esportiva pugui fer la seva feina. Tothom hi té una mica de responsabilitat, tot i que els que surten al camp i els que fan l’equip són els jugadors i els tècnics.

Sí, però no hem d’oblidar que la intenció és establir-nos a primera divisió. Estem en aquest procés. Evidentment, no pensàvem en aquest nivell en què som ara. Fantàstic. És bo per créixer, per donar una imatge de marca al món, que ens va perfecte. Estem sortint a tot arreu, i això, com a marca, com a club, és brutal. Ens fa pedalar més, ens farà treballar més, però amb una gran il·lusió. Tenim una il·lusió molt gran pel futur que ens espera, perquè ens venen coses bones, no només en l’àmbit esportiu.

Jo crec que no hem de firmar ni plantejar-nos metes fixes. L’ambició de l’equip i del mister és increïble. La nostra, també. I crec que hem d’arribar on arribem gaudint-ne, sentint-nos orgullosos del que està fent el Girona. És el que firmem i volem. L’equip genera una sensació que no és casualitat d’un dia. No sé si guanyarà o perdrà gaires partits. És difícil mantenir aquest nivell, però el que fa l’equip al camp et dona la tranquil·litat que això no és casualitat. S’ha de treballar cada dia i queda molt, però avui no ens hem de posar objectius fixos sinó molta il·lusió.

Bé, jo crec que ara som en el canvi que dèiem, que podem lluitar per ser a Europa. Si podem ser quarts, no serem sisens. I si podem ser tercers, no serem quarts. No ens hi hem de capficar, sinó seguir en el camí. El nivell de l’equip és per lluitar, i els hem d’acompanyar, donar-los tranquil·litat perquè puguin reflectir el que fan dia a dia. Més que pensar com podem quedar, jo gaudeixo dels partits. Gaudim del camí, que al final segurament serà una gran alegria.

El que va fer el Leicester va ser increïble, però nosaltres som molt lluny.

Som en el camí, però és molt llarg. N’hem fet un terç. Els elogis són merescuts, però això no et pot fer pensar que ets millor. Tant de bo puguem imitar el Leicester, però l’ambició és fer camí. I crec que l’èxit no serà el que fem aquest any, sinó poder-nos mantenir deu anys a primera. Aquest ha de ser l’èxit del Girona. Cada any ser més forts, amb més aficionats, amb més interès. Aquest ha de ser l’èxit del Girona.

T’ho has de guanyar al camp. Ser el primer, el segon, el tercer... es guanya al terreny de joc. I nosaltres som novells en aquest aspecte. Som en el camí de fer el Girona cada dia més fort, que creixi més. Tant de bo. No lluitem per baixar, sinó que ens volem establir i estar molts anys a primera.

Bé, hi haurem d’estar [somriu]. No renunciem a res, però tota companyia ha d’anar creixent a poc a poc. I crec que ho hem anat fent. Quan vam arribar a primera, ens va passar. Hem demostrat que la ciutat, la província, el club, pot estar a l’altura. Hi estarem preparats, sobretot ens hi prepararem, per estar en competició europea. Com molts altres equips, si estàs a primera i fas mèrits, pots tenir aquest premi. Tots han tirat endavant i nosaltres també ho farem.

En pot tenir.

Evidentment, estem fent els passos que corresponen. Des de fa un mes, és una realitat que puguem estar lluitant per Europa, i estem fent el que correspon. Haurem de treballar una mica contra rellotge per adaptar l’estadi a poder tenir competició europea. Tant de bo tinguem aquesta responsabilitat. No és un perill, és una il·lusió, i estem treballant perquè si es fa realitat puguem tenir solucions per adaptar l’estadi.

Si volem que el camp estigui preparat amb una capacitat important, haurem de fer actuacions importants. Però treballarem aquests mesos perquè això sigui possible.

Estem recopilant informació. Segurament s’hauran de fer millores. L’estadi en un futur ha d’anar tenint millores, i som en aquest camí.

Crec que sí. Altres vegades he dit que érem en el camí, i que per guanyar primer havies de perdre. És fàcil dir-ho ara, però l’experiència –no és que siguem més llestos– m’ha ensenyat que tot és un procés. Per guanyar, primer has d’arribar i aprendre, anar fent passos. No ens podem queixar. També, abans d’arribar nosaltres, el club estava creixent. I s’ha fet gran, cada dia amb més aficionats. La gent jove cada dia és més del Girona. És una passada el que es viu amb les samarretes. Hem d’intentar que tot això vagi creixent, perquè, amb tota aquesta mainada, quan sigui gran, tindrem una base social molt important.

És un èxit rotund. Primer, perquè som en un punt estratègic i emblemàtic de la ciutat. Accessible per als abonats, però també perquè és un lloc que visita molta gent de fora. Tothom vol tenir un record del Girona.

Pensem a ser millors i més grans cada dia. Som una província molt gran i també ens ve molta gent del Maresme, d’Osona, del Vallès, de Barcelona..I a més de venir, s’identifiquen amb el Girona. Això és molt bo perquè té un creixement. I tal com està jugant l’equip, com competeix, i els resultats, és clar, tenim simpatitzants d’arreu. Cada dia creix l’interès pel club. Veus gent que ve a l’estadi a fer fotos. Això fa un temps era impensable.

El City forma una part important de nosaltres. És una de les tres branques de la propietat, i, juntament amb en Marcelo [Claure] i en Pere [Guardiola], treballem pel millor del Girona. El City ens ajuda en tot el que pot, però aquí hi ha molta gent cada dia. Nosaltres som la part visible, però avui el Girona és una organització molt gran, amb persones que mereixen el respecte que estan treballant i fent millor el Girona. Poder ser en un grup com el City ens ajuda molt a avançar, a ser més professionals i a tenir més recursos, però el Girona es cuina aquí cada dia. Hi ha molts maldecaps i molta il·lusió, com a qualsevol lloc.

Crec que som dins els terminis. S’ha d’anar avançant. No sempre depèn de nosaltres. Hem fet càlculs aproximats: es pot endarrerir una mica però no ha de canviar la situació de futur.

Nosaltres volem que Montilivi sigui un estadi tranquil on tothom pugui venir i gaudir del futbol. Hem obert procés per veure el que va passar i prendre les mesures que calgui. Si no hem pogut fer una grada d’animació, és per les condicions que té l’estadi, que no és fàcil. Estem intentant trobar la millor solució. No ens quedem de braços plegats. Parlem amb tota la gent que hi ha a l’entorn. Els hem ofert possibilitats. Si canviem el Jovent de posició, afectarem uns altres abonats. No és fàcil, tenim l’estadi que tenim. Intentarem que es pugui cohabitar. Som aficionats del Girona tots i hem de mirar que estiguem tots integrats i acceptats a l’estadi.

Sí, sí. La marxa de l’equip ens accelera molt els processos. No és un problema, sinó una il·lusió. Estem en el procés de preparar cap on ha d’anar l’estadi del futur. Estem treballant sobre el projecte del que ha de ser el futur estadi de Montilivi. Però la reflexió és que és una inversió molt gran i som un club encara petit. Encara que ens diguin que entren molts diners de televisió, els nostres recursos per poder estar com estem són al camp. És això el que ens farà créixer. Amb tots els respectes, he vist altres clubs que han arreglat el camp i estan a segona passant penúries. Cadascú escull el seu camí. Però, evidentment, hem de donar un estadi a l’entitat, a la nostra afició. La propietat ho té claríssim. Però s’ha de fer un projecte, s’ha d’aprovar, la propietat hi ha de donar el vistiplau... Té aquesta il·lusió i fa temps que en parlem. El Girona ve d’enrere i d’avall, però ho acceptem com una il·lusió i com un repte. Poder tenir d’aquí a dos anys i mig la ciutat esportiva és un pas endavant increïble per a la nostra entitat, i el mateix poder fer un estadi d’acord amb el que es mereix el club a primera divisió.

Estem parlant que ara som en un lloc on ja som a la ciutat i hem d’intentar que sigui aquí. Però hem de parlar amb l’Ajuntament, hem de veure que tot sigui viable... Són coses que s’han de solucionar, deures que tenim en els propers mesos. Tant de bo sigui possible fer-ho aquí. Entenem que sí, però hem de preveure totes les possibilitats.