El Girona va empatar contra l’Athletic Club a Montilivi i va sumar un punt que a mesura que passen les hores cada vegada té un gust més bo. El conjunt basc, cinquè en la taula i el primer equip fora de la Champions League, va exhibir un potencial tàctic i físic que encara augmenta el mèrit que els gironins tinguin deu punts més que ell, i en podrien haver estat dotze si l’ímpetu habitual que mostren els de Míchel Sánchez no se’ls hagués girat en contra i Iñaki Williams hagués fet l’1-1 definitiu després d’una contra de llibre que va enganxar Miguel Gutiérrez, el lateral esquerre gironí i marcador del ghanès, en posició d’extrem dret combinant amb Tsygankov per buscar el 2-0. Res a reprovar, perquè el mateix ímpetu i caràcter guanyador i ambiciós és el que ha portat el Girona a comandar la classificació –ara compartida amb el Madrid–, a remuntar fins a cinc marcadors adversos aquest curs i a ser l’enveja futbolística de la majoria dels equips.

“Parla molt bé de l’equip que el porter contrari perdi temps per sacar amb 0-0 o 1-1. Volíem sí o sí els tres punts i assumim riscos, som així. La sensació que hem tingut és que amb l’1-0 hi ha hagut una mica de descontrol, l’acció del gol seu ens enganxa atacant i amb Miguel al davant. No s’han fet bé les cobertures defensives i, tot i que puguem sentir impotència, diu molt del nostre caràcter”, explicava Eric Garcia a la conclusió del matx en la zona mixta de Montilivi.