Girona

El protagonista

Cristhian Stuani

Una revolució des de la rematada

Stuani: “Sempre he volgut jugar el màxim, però entenc el tècnic i l’únic que em ve al cap és donar-ho tot al camp”

El gran protagonista golejador de la tarda d’ahir a Montilivi va ser Cristhian Stuani, el capità d’un Girona que no s’atura en aquest inici històric de competició. El charrúa va jugar poc, però va sortir per capgirar la situació dins les àrees. Ben cert és que també va ser clau l’entrada de Couto, que va ser atrevit i va buscar les referències al davant. Stuani és un davanter de cap a peus, sobretot començant pel cap. Només d’entrar ja va fer treballar Mamardashvili, que sota pals va haver de treure una rematada de l’uruguaià forta però un xic massa centrada. A mesura que el Girona podia córrer per bandes, el gol s’apropava i Montilivi ja flairava l’empat. Precisament, una acció per la banda del lateral brasiler, que va encarar Foulquier canviat de banda, va permetre connectar al cor de l’àrea amb el killer de Tala, que no va perdonar entrant com un coet al segon pal i endinsant l’esfèrica al fons de la porteria. Aquell gol no només tornava a posar les taules al marcador, sinó que feia despertar una afició que creia, igual que Stuani, en la victòria. La celebració del davanter va ser marca de la casa, amb l’eufòria impregnada a les graderies, i al ritme de “uruguayo, uruguayo”, el Girona tenia entre cella i cella capgirar el resultat. I així ho va fer. Amb poc temps per digerir l’empat, els catalans van trobar el gol de la victòria. Una jugada molt semblant que la primera diana, amb Couto desequilibrant i fent una centrada tensa a l’àrea petita, va tornar a generar un context de rematada idoni perquè Stuani la clavés a la xarxa. L’autoria va ser dubtosa, ja que en un principi es va donar el gol a Mosquera, però finalment la Lliga va rectificar i el va adjudicar al charrúa. A les escoles de futbol, i sobretot de davanters centre, es posaran els perfils i desmarcatges de Stuani a l’àrea petita. És molt complicat guanyar-li un duel de rematada, però encara més difícil és anticipar-se als seus moviments d’execució. Ahir, l’equip necessitava que un davanter ataqués el primer pal, ja que el València se sentia còmode en defensa. Amb el doble punta, juntament amb Dobvyk, Míchel hi va afegir el verí final. Stuani continua casat amb el gol i accepta el rol amb treball i disciplina. Com un bon capità.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció