“Em fa feliç veure jugar el Girona”

Vaig seguir el par­tit des de casa [Xipre]. A l’inici vaig patir molt, perquè el Barça va començar molt fort, però després el Girona va can­viar la història i es va impo­sar amb pilota i sense. Em va encan­tar el par­tit, pels dos bàndols. El Girona va ser supe­rior, tot i que Lewan­dowski va poder can­viar el guió al final. La seva men­ta­li­tat em fas­cina.

Sí, és que el Girona ho ha demos­trat aquest curs. L’equip s’adapta molt bé, varien molt el sis­tema i la manera de jugar. L’ambició i les ganes de seguir allà dalt es veu en els juga­dors. Estic molt con­tent i em fa feliç veure jugar aquest equip.

Al final s’ha com­plert [riu]. És increïble que, en una història molt curta en el fut­bol pro­fes­si­o­nal, hagis gua­nyat el Barça i el Madrid. Tot això és causa de la bona feina de la gent que fa molts anys que és al club i que no surt mai als mit­jans.

Es poden des­fer i la men­ta­li­tat de la gent pot can­viar. Veient, però, els par­tits con­tra els rivals que no has pogut gua­nyar, el Girona va com­pe­tir de tu a tu. Real­ment això és el més impor­tant. Con­tra els rivals de dalt és com­pli­cat i ahir van poder fer aquest reforç anímic sobre­tot per l’afició, a l’equip ja el veig molt bé. Els rivals de dalt s’hau­rien de pre­o­cu­par del Girona.

Ningú s’ho pen­sava. Crec que ni ells s’ho cre­uen i això és bo. El fet d’estar una mica il·lús et fa jugar el dia a dia amb nor­ma­li­tat. Això els treu res­pon­sa­bi­li­tat i pressió. Fins ara juguen fent un gran fut­bol sense dei­xar de ser un equip humil.

Sí, molt. La meva experiència em diu que cap­gi­rar aques­tes situ­a­ci­ons és molt difícil. En el fut­bol modern costa gua­nyar de molts gols i els equips ten­dei­xen a ser més defen­sius. Aquest any el Girona sem­pre troba l’escletxa per fer el mal al rival.

Crec que sí, fins al final. Em sem­bla­ria estrany que bai­xes­sin de ren­di­ment o que els anés gros.

Sí, tenen molts de punts i segu­ra­ment el supera­ran. Serà molt meres­cut per a ells. Que ho dis­fru­tin, que jo també ho faré des de fora.

Molta gent en parla i saben que soc d’allà i he jugat allà. Al ves­ti­dor tots diuen que el Girona juga molt bé i que estan volant a dins del camp. Això t’omple d’orgull, em sento un afi­ci­o­nat més, i n’he for­mat part.

Crec que és un club molt fami­liar en què tot­hom que hi ve s’hi sent molt a gust. Vagin millor o pit­jors les tem­po­ra­des, tot­hom s’acaba apre­ci­ant el club i la ciu­tat i això és el que fa el Girona dife­rent. Parlo amb gent que em diu que hi ha la mateixa pinya al ves­ti­dor que abans.

Sí, però crec que estan con­ser­vant l’essència, que crec que és impor­tant. Sobre­tot en el fut­bol de base, que estant tra­ient nois joves. A Montjuïc va mar­car en Valery i és una sen­sació dife­rent del fet que mar­qui un altre.

L’Aleix. Quan jugava amb ell ja se’l veia amb unes con­di­ci­ons tècni­ques i tàcti­ques dife­rents. Té inte­ri­o­rit­zat molt el joc asso­ci­a­tiu. S’ha car­re­gat l’equip a l’esquena amb pilota i sense. Tot­hom a qui li agrada el fut­bol vol jugar com l’Aleix.

Ho des­co­nec, però el dia a dia ha de ser molt bo. Una molt bona gestió amb tots els juga­dors, sap tro­bar el punt moti­va­dor i tàctic. Quan et donen tan­tes solu­ci­ons a dins del camp, et fan créixer. Ell té el valor de posar juga­dors joves.

Si seguei­xen a aquest nivell a pri­mera és impos­si­ble. Tinc una certa edat i un estil de joc dife­rent. És clar que m’agra­da­ria molt, quan vaig sor­tir de l’Alavés hi va haver una petita opció, però ara estic gau­dint molt a Xipre. A Girona ja saben que els estimo molt.