Eric Garcia Martret (Martorell, 9/1/2001) va arribar al Girona cedit pel Barça en el darrer dia de mercat. Disposat a lluitar per jugar amb regularitat, les seves característiques i experiència a l’alt nivell tot i la seva joventut l’han convertit de seguida en un puntal en la defensa gironina i en una peça clau en la sortida nítida i innegociable amb la pilota per a Míchel Sánchez. Eric creix, com el Girona, i demostra que, a còpia de mentalitat guanyadora, tant ell com el club poden fer passes endavant en un curs ja històric acabi com acabi.
Van golejar el Barça en un partit especial però alhora estrany per a vostè?
Jugar contra amics teus, contra el club al qual pertanys i on has estat tants anys és especial i diferent. Per la banda que em tocava, estic content per la victòria de l’equip, vam demostrar molta solvència i era important fer-ho en un partit com aquest contra el millor equip.
Se’l veia hipermotivat. S’ho va prendre com una reivindicació?
Intento prendre’m tots els partits amb la màxima motivació i alguns surten millor i altres pitjor. La motivació no va ser extra; va ser un matx especial perquè vaig jugar contra el meu club i amics, però més enllà d’això res més.
Nota que ara sí que han enviat un missatge al món sobre el fet que lluitaran per la lliga? Des del punt de vista de potència, guanyar contra el Barça i la manera com ho van fer és excepcional?
La manera com es va guanyar, que no en tenim cap altra, és important. Ho hem estat fent durant tota la temporada, fins i tot en els partits en què comencem perdent; tenir una identitat ens ajuda a estar a la part alta. Ja veurem fins on podem arribar, però hem de continuar amb la mentalitat de guanyar cada partit i al final ja ho veurem.
Ni el més optimista, ni vostè, s’imaginava la situació actual del Girona?
M’imaginava que podia ser una temporada bona perquè un dels motius pels quals vaig venir és pel joc que ja va fer l’equip el curs passat, vistós i que li va permetre plantar cara als grans rivals. Evidentment, ningú esperava que fos d’aquest nivell.
Li arriben missatges del vestidor del Barça o de l’entorn sobre el que estan fent?
Tothom ho valora molt i dona molt de mèrit a tot el que estem fent. Òbviament que els meus amics se’n alegren, que les coses em vagin bé personalment. Tothom s’ha adonat del gran mèrit que estem tenint i com ho estem fent. Per desgràcia queda molt. Tots volem mantenir-nos així de regulars i tant de bo ho aconseguim.
Creu que l’aficionat del Barça, en el dia d’avui, enveja com juga el Girona?
Crec que els dos equips tenim una filosofia semblant. Intentem treure la pilota des del darrere, intentem atacar amb la màxima gent possible, pressió després de pèrdua i mentalitats ofensives. Ara estem en un moment en què a nosaltres ens surt tot de cara davant qualsevol dubte i al Barça potser no. Al futbol tot puja i baixa i s’han d’aprofitar els bons moments per sumar el màxim de punts possible.
Li costarà, al Barça, revertir la situació actual?
No. Tenen una plantilla espectacular i el mister que va fer l’equip campió de lliga i de la supercopa. Disposen d’una plantilla llarga, tot i que han tingut lesions, però estaran a dalt perquè és on els toca estar.
Xavi és la persona ideal per tirar endavant aquesta situació?
Sempre m’ha demostrat molta confiança i estic segur que sí que ho aconseguirà.
Disposar de la confiança del tècnic ja d’entrada i acumular molts partits sencers amb bon rendiment va ser clau?
Sí. Al final és un dels motius pels quals vaig demanar sortir cedit. Per trobar la regularitat i poder gaudir cada setmana de jugar els partits. Vaig arribar amb l’equip en una dinàmica molt bona i sempre és més complicat fer canvis quan les coses van bé. Per sort vaig entrar el dia de Granada, vam guanyar i vaig poder tenir continuïtat.
En aquesta dinàmica positiva a Pablo Torre li està costant més entrar. Com el veu?
El veig molt bé. Porta un temps entrenant-se molt bé i l’altre dia que va entrar contra el València va estar molt bé. La llàstima va ser que no pogués jugar contra el Barça. En el partit de copa també va mostrar continuïtat en el joc i el conec bé, sé la qualitat que té i segur que ens ajudarà, sobretot, amb la baixa de Yangel Herrera.
Ho hauria entès si no hagués jugat contra el Barça per l’existència d’una clàusula?
No puc tenir opinió. No es va posar la clàusula perquè tot va anar a última hora i tot és respectable.
Està content del seu rendiment en general, es veu a prop del millor moment? I com es troba partint més del lateral dret i en sortida de pilota formant línia de tres?
Tots treballem per seguir millorant sempre. Òbviament les actuacions no són dolentes, però sempre hi ha marge de millora i això és important. Tenir gent al teu voltant que ho vegi i t’exigeixi per millorar és clau. Respecte a la posició, tenim la sort que atacant, que és la gran majoria del partit, formem aquesta línia de tres que és com si jugués de central. Estic molt còmode.
És jove però ja ha tingut com a tècnics Guardiola, Luis Enrique, Xavi i Míchel... Segur que tots li han permès absorbir coneixements importants, no?
He tingut la sort que els tècnics esmentats han tingut una mentalitat ofensiva, treure la pilota des del darrere, que això em beneficia molt, i tenen estils semblants. No hi ha gaire diferència entre ells.
I a Míchel, com el veu? Amb possibilitats d’entrenar un equip gran?
Totalment. No és casualitat que estiguem on estem i en té culpa el gran treball que fa l’equip tàcticament entre setmana. És un avantatge que no hi hagi partits entre setmana ja que podem preparar amb més temps els duels, a diferència de la majoria de rivals.
Sempre ha dit que ho va tenir molt clar després de parlar amb Míchel. Quina va ser la frase o el que més el va convèncer?
La idea que tenia ell de joc, la que tenia sobre mi... Això és el que em va convèncer i ja vaig veure el joc de l’equip el curs passat. Quan vaig parlar amb ell estava convençut. També vaig parlar amb en Pablo Torre i l’Arnau i m’ho van deixar molt clar.
Li veu sostre, a l’equip?
El millor de tot és que hem aconseguit uns resultats molt bons però podem millorar encara més. L’altre dia contra el Barça hi va haver moments en què podríem millorar i el tècnic ja ens ho ha ensenyat. Quan es vol trobar l’excel·lència, s’ha de localitzar aquest marge de millora i lluitar per aconseguir-lo.
Europa ja no espanta. Posar-se el cartell de candidat al títol de lliga encara sí?
Sí. El Barça, el Madrid i l’Atlético estaran allà a dalt per plantilla i nivell. Nosaltres ens equivocaríem pensant més enllà. Hem de seguir com hem fet fins ara, pensar en el partit que ens toca i anar fent. Si seguim amb aquest nivell de joc, mentalitat i guanyant, estarem a dalt segur.
Començar a ser professional tan jove amb equips com el City i el Barça passa factura?
En l’aspecte que t’acostumes a guanyar cada tres dies, a guanyar títols, i això fa que sortir d’allà per a algú sigui complicat. Sempre s’han de prendre decisions per a un mateix, segons el que un creu millor i, tot i que soc jove, tinc una experiència important. Ara que soc al Girona intento aportar el que puc al grup, tot i que aquí hi ha jugadors que han viscut més coses que jo.
Aquesta experiència li deu haver servit per madurar a còpia de cops?
El futbol és un joc d’errors i quan aprens és quan falles. Si no ho intentes, no fallaràs i no aprendràs. Això és una cosa que sempre tinc al cap i el meu pare i el meu avi sempre m’ho deien. Potser en aquests aspectes no hi penses, però quan hi estàs ficat ho valores molt.
I la mentalitat també l’ha ajudat a bregar amb les crítiques?
Estar en clubs com el City o el Barça, en els quals cada dia surten notícies; a més, jugues cada tres dies i hi ha més probabilitats de tenir dies bons i dies dolents... El nivell en el qual tothom vol estar demana una excel·lència, però alhora has de saber on vas i estar centrat en les teves facetes.
Entén com es deu sentir actualment Oriol Romeu? D’intocable i millor migcampista de la lliga amb el Girona a tenir un rendiment irregular al Barça?
Al final al futbol tothom falla. Si Messi ha fallat, que és el millor del món i el millor jugador que hem vist..., doncs imagina’t els altres. Estic tranquil perquè conec l’Oriol del temps que vam coincidir al Barça i sé que és una persona amb una mentalitat molt forta. Òbviament que li agradaria que les coses li anessin millor, però confio en ell, sobretot per la persona que és, la mentalitat que té per l’experiència a la Premier i perquè sé el nivell que té.
Què té el vestidor del Girona d’especial?
Una de les grans sorts és que la majoria de la plantilla fa molt temps que està junta i en aquest temps ha viscut moltes experiències a primera i a segona. Això et fa créixer molt i et fa estar més unit, perquè saps el que és estar a segona i viure situacions complicades com quan el club va aguantar Míchel quan les coses no anaven bé. Això, com a jugador i com a club, t’uneix més ara que estàs gaudint del nivell que estàs oferint a primera.
El pròxim repte és l’Alavés. És un partit trampa perquè ara s’exigeix que el Girona el guanyi o es pressuposa que ho farà?
És un partit trampa perquè són un bon equip i ho estan demostrant, no només per l’exigència de sortir a guanyar. Crec que aquesta exigència de fer un bon partit i guanyar ens la posem nosaltres mateixos. L’Alavés és un equip perillós i hem d’estar atents, perquè els rivals cada vegada ens coneixen més, saben el que intentem fer i hem d’estar atents. Sobretot el dia del València i el de l’Athletic van ajustar més la pressió i es van tancar una mica més al darrere i al final és complicat.
Han deixat escapar més punts a Montilivi, tot i que pocs, que a domicili. Els fa ràbia?
És un fet anecdòtic. Quan juguem a casa els rivals tendeixen més a tancar-se al darrere, tot i que el dia del Madrid no va ser el cas. Contra l’Athletic vam començar guanyant i vam tenir uns deu minuts de descontrol que van fer que poguessin empatar.
S’han fixat una xifra de punts per acabar la primera volta?
El més important és continuar disfrutant com ho estem fent i intentar guanyar, perquè en el moment que estem ens hem d’esforçar al màxim per fer-ho, però sobretot continuar gaudint amb la gent en els dos partits que tenim a casa.
Ofensivament l’equip és imparable, amb 38 gols a favor. Defensivament hi ha marge de millora (20 d’encaixats)? O assumeixen riscos i és un dany col·lateral?
Òbviament que som un equip molt ofensiu, que en sortida de pilota tenim la línia de tres i la resta de l’equip és a dalt. Ens agradaria encaixar menys gols, és clar, sobretot perquè per mantenir-se a dalt és important deixar porteries a zero i minimitzar errors i arribades del rival. És una cosa que treballem. No és una cosa de la defensa, sinó de tot l’equip, perquè igual que ataquem junts hem de defensar junts, que ho estem fent, però si es podem minimitzar els gols en contra encara ens ajudarà una mica més.
Una bona part d’aquests gols encaixats són a pilota aturada. Ho treballen molt, tenint en compte que no hi ha gaires jugadors que per perfil tinguin molt potencial aeri?
És una cosa una mica estranya, perquè si ho mires ofensivament també hem marcat molts gols a pilota aturada i és una mica la contrapartida aquesta. Sí que és veritat que en el gol de l’altre dia el Barça té jugadors molt físics. Estàvem emparellats Miguel amb Christensen, Iván Martín amb Lewandowski i al final és complicat, però hem de saber que els rivals practiquen molt l’estratègia i és una cosa que hem de vigilar.
Serà més determinant, en atac i en defensa, ara que segurament molts equips se’ls tancaran més al darrere i aquestes accions poden marcar la diferència?
Sí. Al final tenim l’Aleix Garcia i en Tsygankov, que sabem com executen les accions d’estratègia. En l’aspecte defensiu, sobretot en aquests partits a casa en què els rivals poden esperar un contraatac o un córner, hem d’estar més atents si cal.
Ha esmentat Aleix Garcia. El van citar per a l’absoluta. Espera seguir el seu camí?
Òbviament que a tothom li agradaria anar a la selecció. Jo estic tranquil perquè sé la feina que estic fent i si continuo treballant així, tenint l’oportunitat de jugar i que l’equip tingui una bona dinàmica, és més fàcil entrar.
En clau de futur. Té contracte amb el Barça, però potser el fet de no tenir del tot clar on jugarà el curs vinent el fa estar neguitós?
Gens. Tinc contracte amb el Barça i sé que aquest any estic aquí. L’he de disfrutar al màxim i intentar arribar a veure on té el sostre aquest equip.
Ha mantingut contacte amb Xavi o Deco durant el curs?
Amb ells dos no, però sí que va venir Bojan a parlar amb mi. Amb els jugadors sí que hi mantinc el contacte perquè hi tinc amics.
Arriba el mercat d’hivern. Preocupa al vestidor que algú pugui marxar sabent que seria lògic que rebessin ofertes o interès?
És una cosa que jo, com a jugador, no puc controlar. Tant de bo que tothom es quedés i continuéssim en aquesta bona dinàmica, però són coses que per desgràcia no es poden controlar.
Sí que el jugador que és ara a la plantilla deu tenir ganes d’acabar aquesta història de fades que han començat?
Sí, òbviament que tots tenim present que està sent una temporada històrica i que volem que sigui encara més històrica, si és possible. Crec que tots els jugadors són molt importants, sobretot perquè una temporada és molt llarga i ara també tindrem partits entre setmana. Tant de bo puguem continuar tots.
Ja ha descobert algun lloc preferit per Girona?
Tenia la sort que els meus tiets vivien aquí a Girona i tinc els millors amfitrions que podria tenir.