Crònica d’ambient
El Girona es fa gran
El Girona es fa gran. Esportivament, perquè al mateix temps que lluita per estabilitzar el primer equip a la màxima categoria ha firmat un inici de curs a l’altura dels millors campions dels darrers temps i s’atreveix a lluitar el títol amb el Madrid, el Barça i l’Atlético. Però també per jornades com les que es van viure ahir a Montilivi, escenari de l’entrenament a portes obertes del primer equip, dirigit per Míchel Sánchez, amb uns 4.500 aficionats emplenant la tribuna principal i gairebé tot el gol sud. Actes com aquests augmenten el sentiment de pertinença a un equip i a un club, i és que la proximitat és un bé escàs en molts àmbits de la vida, sobretot en el futbol actual.
Més enllà de l’entrenament i els exercicis que van fer els protagonistes damunt la gespa de Montilivi, els més observadors van tenir l’oportunitat de fer una radiografia o, si més no, d’intuir com és el famós dia a dia del qual tant parla Míchel i tant el fa sentir orgullós, realitzat i feliç. Ja només arribar a la zona pròxima al camp, el club va habilitar una zona d’aparcaments per a autocars, provinents la majoria del campus de l’entitat que s’està fent en diferents demarcacions –els nois es van situar al córner del gol nord, a tocar de la tribuna principal–. Entrant per l’antic annex el reguitzell d’activitats era important i els més menuts debatien entre començar a jugar i provar-ho tot o accedir a la seva localitat al camp per veure els futbolistes exercitar-se.
Els jugadors van sortir al camp fent-se bromes, abraçades i saludant els aficionats presents a les gèlides graderies de l’estadi i ja amb la gent arribant a lloc, les bufandes –ideals per a un dia fred– i les banderes, del Girona –també alguna d’Ucraïna, ben visible per a Tsygankov i Dovbyk–, van donar color a un entrenament que va començar amb Míchel desafiant el doctor de l’equip a enviar la pilota el més a prop possible dels cons típics dels entrenaments. No cal dir que l’esquerra de seda del tècnic de Vallecas es va endur la juguesca interna mentre els jugadors feien una carrera continua d’activació aclamats per tothom. En els exercicis més precisos, en que Míchel no va parar d’intervenir i aturar si calia el joc per corregir les posicions de tots, un dels encarregats de material, l’ucraïnès Vierus Julius, explicava les instruccions del tècnic a Dovbyk, mentre Blind i Tsygankov, amb més nocions d’anglès, parlaven entre ells. Les interioritats explicades pels protagonistes diverses vegades van quedar exposades al públic en una jornada diferent que no costa tant de fer amb més regularitat per al gaudi dels més joves.