Sense control

L’inici no va ser gens bo. L’Elx va sortir amb una marxa més, i en els primers minuts els gironins es van veure tancats a prop de la porteria de Juan Carlos, que s’estrenava ahir en aquesta temporada. Només Eric Garcia, Miguel, Iván Martín, Yan Couto i Valery repetien en l’onze respecte del partit contra l’Atlético, i ahir les rotacions es van notar més que en altres ocasions. No pas per desídia de ningú ni males actuacions, però sí que es va veure un Girona amb moltes més dificultats per superar la pressió del conjunt il·licità i dominar el partit per mitjà de la possessió, i és que la diferència en el ritme i l’hàbit competitiu, i també part del talent, entre els habituals en la lliga i els que no ho són tant és força evident.

El guió no era el desitjat, però el Girona va demostrar un saber estar propi d’un equip gran que s’ha acostumat a aconseguir victòries en qualsevol escenari. La superioritat de l’Elx era manifesta, però les ocasions dels locals van ser pràcticament inexistents. Només Jhon, des de fora l’àrea, va intimidar Juan Carlos amb un xut potent (23’).

Els gironins no van perdre el nord en cap moment. Quan va tocar fer un pas enrere i arremangar-se, l’equip va respondre, conscient que el seu moment acabaria arribant. El que menys es volia eren problemes físics com els que van arribar a la mitja hora de joc, ja que Eric Garcia va haver de deixar el terreny de joc lesionat. Qui va entrar per ell va ser Daley Blind. I fins i tot això li surt bé al Girona, ja que el neerlandès va ser decisiu en el transcurs del partit. Quan només feia set minuts que era sobre el camp, Portu va servir un córner, Solís va pentinar la pilota al primer pal i Blind, completament sol i lliure de marcatge, només la va haver d’empènyer al segon pal per fer pujar el 0-1 al marcador (37’). Un gol tranquil·litzador, perquè tot i no patir per ocasions clares del rival, el Girona no estava còmode i, si més no, va respirar fins al descans.

Letals com sempre

Amb avantatge en el marcador, l’escenari era ideal perquè els de Míchel poguessin posar pausa al partit en la segona part, però no ho van aconseguir. De fet, després de la represa es va calcar el guió de l’inici i l’Elx va tenir en dos minuts les millors ocasions del partit. Juan Carlos, providencial, va evitar l’empat en una rematada forçada a boca de canó de Mario Gaspar (47’) i, un minut després, en una pèrdua en la sortida de pilota, Rodri Mendoza va perdonar xutant desviat des de la frontal de la petita (48’).

Els gironins continuaven sense estar còmodes sobre la gespa i l’Elx, mantenint sempre el seu plantejament atrevit i amb la intenció de ser protagonistes amb pilota, continuaven rondant l’àrea de Juan Carlos, tot i que sense generar gaires més ocasions de perill real. Una vegada més, però, el Girona va tenir sang freda per saber gestionar un escenari que no era l’ideal i va intentar aprofitar espais al contraatac. En el primer, Valery va xutar al cos de San Román amb poc angle (51’), i en el segon els de Míchel van matar el partit. Per la dreta, Portu i Yan Couto van signar un contraatac de manual i molt estètic en què el murcià va assistir el brasiler perquè aquest, amb un xut creuat, fes el 0-2, que sentenciava el partit (67’). A partir de llavors el matx va ser un tràmit per al Girona, malgrat una clara ocasió de Rodri Mendoza a la sortida d’un córner, que novament Juan Carlos va frustrar amb una gran aturada (81’). El Girona, a mig gas però amb molta solvència, havia superat el tràmit i ja espera amb il·lusió el sorteig de demà dels vuitens de final.