Sense con­trol

L’inici no va ser gens bo. L’Elx va sor­tir amb una marxa més, i en els pri­mers minuts els giro­nins es van veure tan­cats a prop de la por­te­ria de Juan Car­los, que s’estre­nava ahir en aquesta tem­po­rada. Només Eric Gar­cia, Miguel, Iván Martín, Yan Couto i Valery repe­tien en l’onze res­pecte del par­tit con­tra l’Atlético, i ahir les rota­ci­ons es van notar més que en altres oca­si­ons. No pas per desídia de ningú ni males actu­a­ci­ons, però sí que es va veure un Girona amb mol­tes més difi­cul­tats per superar la pressió del con­junt il·licità i domi­nar el par­tit per mitjà de la pos­sessió, i és que la diferència en el ritme i l’hàbit com­pe­ti­tiu, i també part del talent, entre els habi­tu­als en la lliga i els que no ho són tant és força evi­dent.

El guió no era el desit­jat, però el Girona va demos­trar un saber estar propi d’un equip gran que s’ha acos­tu­mat a acon­se­guir victòries en qual­se­vol esce­nari. La supe­ri­o­ri­tat de l’Elx era mani­festa, però les oca­si­ons dels locals van ser pràcti­ca­ment ine­xis­tents. Només Jhon, des de fora l’àrea, va inti­mi­dar Juan Car­los amb un xut potent (23’).

Els giro­nins no van per­dre el nord en cap moment. Quan va tocar fer un pas enrere i arre­man­gar-se, l’equip va res­pon­dre, cons­ci­ent que el seu moment aca­ba­ria arri­bant. El que menys es volia eren pro­ble­mes físics com els que van arri­bar a la mitja hora de joc, ja que Eric Gar­cia va haver de dei­xar el ter­reny de joc lesi­o­nat. Qui va entrar per ell va ser Daley Blind. I fins i tot això li surt bé al Girona, ja que el neer­landès va ser deci­siu en el trans­curs del par­tit. Quan només feia set minuts que era sobre el camp, Portu va ser­vir un córner, Solís va pen­ti­nar la pilota al pri­mer pal i Blind, com­ple­ta­ment sol i lliure de mar­catge, només la va haver d’empènyer al segon pal per fer pujar el 0-1 al mar­ca­dor (37’). Un gol tran­quil·lit­za­dor, perquè tot i no patir per oca­si­ons clares del rival, el Girona no estava còmode i, si més no, va res­pi­rar fins al des­cans.

Letals com sem­pre

Amb avan­tatge en el mar­ca­dor, l’esce­nari era ideal perquè els de Míchel pogues­sin posar pausa al par­tit en la segona part, però no ho van acon­se­guir. De fet, després de la represa es va cal­car el guió de l’inici i l’Elx va tenir en dos minuts les millors oca­si­ons del par­tit. Juan Car­los, pro­vi­den­cial, va evi­tar l’empat en una rema­tada forçada a boca de canó de Mario Gas­par (47’) i, un minut després, en una pèrdua en la sor­tida de pilota, Rodri Men­doza va per­do­nar xutant des­viat des de la fron­tal de la petita (48’).

Els giro­nins con­ti­nu­a­ven sense estar còmodes sobre la gespa i l’Elx, man­te­nint sem­pre el seu plan­te­ja­ment atre­vit i amb la intenció de ser pro­ta­go­nis­tes amb pilota, con­ti­nu­a­ven ron­dant l’àrea de Juan Car­los, tot i que sense gene­rar gai­res més oca­si­ons de perill real. Una vegada més, però, el Girona va tenir sang freda per saber ges­ti­o­nar un esce­nari que no era l’ideal i va inten­tar apro­fi­tar espais al con­tra­a­tac. En el pri­mer, Valery va xutar al cos de San Román amb poc angle (51’), i en el segon els de Míchel van matar el par­tit. Per la dreta, Portu i Yan Couto van sig­nar un con­tra­a­tac de manual i molt estètic en què el murcià va assis­tir el bra­si­ler perquè aquest, amb un xut cre­uat, fes el 0-2, que sen­ten­ci­ava el par­tit (67’). A par­tir de lla­vors el matx va ser un tràmit per al Girona, mal­grat una clara ocasió de Rodri Men­doza a la sor­tida d’un córner, que nova­ment Juan Car­los va frus­trar amb una gran atu­rada (81’). El Girona, a mig gas però amb molta solvència, havia superat el tràmit i ja espera amb il·lusió el sor­teig de demà dels vui­tens de final.