Un mal empat, un bon punt
El pitjor Girona de la temporada empata 0-0 al camp del cuer, l’Almeria, que perdona infinitat de vegades davant de Gazzaniga
Els gironins s’enfilen als 49 punts, mantenen la imbatibilitat a domicili i assalten el lideratge fins que el Madrid recuperi el seu partit
A Almeria el Girona va ser una ombra del que ha estat tota la temporada. Com a colíder, visitar el camp del cuer era una bona oportunitat per mantenir l’excel·lent dinàmica, però res més lluny de la realitat. Els de Míchel, que havia avisat que era un partit que li inspirava molt respecte, van fer, de llarg, el pitjor partit de la temporada. I no perquè el llistó estigués molt amunt, que també, sinó perquè els blanc-i-vermells es van veure superats en tot moment per l’Almeria i pràcticament van ser incapaços de generar ocasions de perill. És indiscutible que el més just hauria estat que els andalusos haguessin guanyat el partit, fins i tot per més d’un gol de diferència, però el Girona va salvar, tot i acabar amb deu per l’expulsió d’Aleix Garcia –la seva baixa contra el Sevilla diumenge que ve és una molt mala notícia–, un 0-0 que dona un punt molt valuós.
Per molta pressió que s’hagi autoimposat l’equip, és obvi que hi pot haver dies dolents, i ahir en va ser un. I si en un dia així, en què el més normal seria tornar amb les mans buides, s’arrenca un punt, doncs molt millor. Perquè tampoc és un punt qualsevol, ja que permet als gironins reprendre el lideratge en espera que el Madrid recuperi el seu partit i continuar invictes a domicili.
Negats en tot moment
Entre les baixes, els jugadors que tornaven d’una lesió i les molèsties de Savinho, a l’onze del Girona hi faltaven molts pesos pesants de la plantilla. Però això no és cap excusa: els qui menys ritme podien tenir de l’alineació eren Juanpe i Arnau, que van ser dels que més van rendir. Cert és, però, que des del primer minut el partit ja no pintava bé.
Els gironins van sortir bé de la primera pressió de l’Almeria, però en la segona jugada ja es van encallar. A partir de llavors, el triangle format per Aleix Garcia, Iván Martín i Pablo Torre pràcticament no va entrar en joc, Yan Couto va estar desaparegut a la banda dreta i Valery, el més actiu, només va aparèixer amb comptagotes. Ni buscant en llarg un Dovbyk molt apagat hi havia manera. Això, sumat a un Blind molt més imprecís del que seria normal en la sortida –tampoc tenia gaires ajudes–, va fer que el Girona veiés com l’Almeria li robava el control de la possessió. Sense pilota aquest Girona ha demostrat que també sap fer mal, però ahir no va saber ser efectiu en la pressió. Els locals van trobar tota l’estona l’esquena de Dovbyk i Pablo Torre, i a partir d’allà van activar els seus homes de dalt, amb Arribas molt protagonista tot i tenir poc encert en els metres finals.
Amb aquest guió estava cantat que les ocasions anirien caient cap a la porteria gironina. Arribas, amb un xut des de la frontal, va ser el primer de posar a prova Gazzaniga (12’). El Girona va respondre amb un xut de Blind que va blocar sense problemes Maximiano (16’), en el que va ser la remada més perillosa dels blanc-i-vermells en tot el partit. O l’única. La reacció dels gironins era inexistent, i al 35’ l’Almeria incomprensiblement va perdonar la vida als de Míchel. Robertone va centrar al segon pal, on Akieme, al límit del camp, la va tornar a l’àrea petita i Arribas, de cap, va rematar a fora mentre el seu company Embarba li feia nosa. Si no fos per això, era un gol fet.
Edgar i de nou Arribas van tenir més ocasions abans del descans per deixar clar que el Girona havia de retocar coses després de la represa. S’esperaven canvis, però no n’hi va haver, i la veritat és que el guió va continuar igual, amb un Girona aguantant el xàfec com podia, ja que en el primer minut Baptistão ja va perdonar un cop més.
Al final van arribar els canvis, amb Solís aportant més consistència al centre del camp i Tsygankov i Savinho sent una amenaça més real per les bandes. Tot i això, el guió no va canviar gens, i és que malgrat tenir alguna transició prometedora el Girona no va saber finalitzar jugades ni posant pilotes al cap de Stuani un cop va saltar al camp. L’Almeria s’ho creia, i encara més quan en el 80’ Aleix va veure la vermella per haver evitat que Melero es quedés sol davant Gazzaniga. Va quedar un quart d’hora en què el Girona va treure aigua de la barca tota l’estona i en què l’Almeria va demostrar per què és cuer, ja que es va fer un fart de perdonar.
Publicat a
Notícies
Dimarts,30 abril 2024