No té la transcendència d’aquell partit contra el Múrcia en què el Girona es jugava no baixar a segona divisió B i desaparèixer. Ni la del dia del Lugo en què els gironins veien la primera divisió a tocar. Ni tampoc la del partit de tornada de la final del play-off d’ascens a Tenerife en què els blanc-i-vermells van tornar a l’elit. Fins i tot, tampoc té la transcendència d’aquell partit a vida o mort contra el Llevant a Montilivi en què el Girona va naufragar cap a segona divisió A. Però és, possiblement, un dels partits més il·lusionants de la història del Girona. Els gironins visiten aquesta tarda el Santiago Bernabéu (18.30 h, DAZN) amb la missió, en plena 24a jornada de lliga, de robar el lideratge al Madrid. Fins ara els de Míchel són l’únic equip que ha pogut seguir el ritme dels blancs, estant al davant fins i tot un bon grapat de jornades, i avui és el dia per oblidar aquell fatídic 0-3 a Montilivi de la primera volta, l’única derrota del Girona en la lliga aquest curs, i fer del somni de lluitar pel títol una realitat.

En una cita com la d’aquesta tarda les estadístiques no tenen cap valor. El Girona arriba invicte a domicili al camp d’un Madrid que encara no coneix la derrota al Santiago Bernabéu. Un ha de caure, o no si acaba amb empat, i els gironins no volen ser ells. Per això els blanc-i-vermells tenen claríssim que avui és el dia de presumir més que mai l’Orgull gironí i assumir amb naturalitat el que l’equip s’ha guanyat fins ara. Europa és pràcticament al sac, la classificació per a la Champions va pel bon camí i avui el Girona es pot guanyar el dret a mirar encara més enllà. Que no serà fàcil lluitar fins al final per la lliga, ni tan sols guanyant avui, és evident, però cada pas que es pugui fer s’ha d’aprofitar i, sobretot, gaudir.

L’escenari és imponent i el temor pels arbitratges després del que s’ha viscut en les últimes setmanes és evident. A més, les baixes amb què s’arriba al partit ho fan tot encara més complicat. Però el Girona hi creu. Hi creu fermament perquè s’ha demostrat a si mateix que aquesta temporada és capaç de superar qualsevol obstacle i perquè col·lectivament, passi el que passi avui sobre la gespa, té la certesa que pot estar fins i tot per sobre d’un Madrid que aspira a guanyar la lliga i la Champions League. A més, la cançoneta que diu que el talent individual pot marcar la diferència en qualsevol moment a favor dels blancs, aquesta vegada també es pot aplicar a favor dels blanc-i-vermells, amb jugadors com Savinho, Tsygankov, Dovbyk, que després de ser baixa contra la Real Sociedad per unes molèsties al genoll avui tornarà a liderar l’atac, o tants altres que amb una espurna poden marcar la diferència.

“Hem de fer el millor partit de la temporada”, s’ha sentit dir aquesta setmana a tot un capità com Cristhian Stuani. Per això el Girona, a banda de tenir la frescor habitual al davant, haurà de mantenir la solidesa defensiva que l’ha fet fort en aquest inici de segona volta per contenir el potencial ofensiu del Madrid tot i la baixa de Blind. És en aquesta zona on més dubtes hi ha sobre l’onze, amb Arnau com a favorit per ocupar el lateral dret, amb Eric Garcia i Juanpe de centrals, cosa que desplaçaria Yan Couto a l’extrem dret, Tsygankov a la mitja punta i Iván Martín al doble pivot. D’alternatives, amb Solís, Pablo Torre, Portu o Valery, n’hi ha moltes, però jugui qui jugui avui el que toca és deixar-hi la pell.