Històricament, el futbol femení de la demarcació gironina sempre ha estat molt ben representat en les categories estatals. L’Estartit, que va encadenar cinc temporades a primera divisió entre el 2007 i el 2012, a banda de molts anys a la segona categoria estatal, en va ser el màxim exponent. En els darrers anys el protagonisme ha estat per al Sant Pere Pescador, que va jugar a la segona divisió femenina el curs 2018/19 i a la 1a divisió estatal el curs 2019/20, i per al Girona, que després d’haver-se quedat a les portes de l’ascens a primera el 2013 i desfer-se mantenint només un equip a 1a catalana va tornar a la 1a divisió estatal el curs 2020/21 absorbint el Sant Pere Pescador. Des de llavors, però, la demarcació gironina no ha tingut més representació en categories estatals i aquesta temporada, igual que en la passada, els tres màxims representants de la demarcació són el Porqueres, el Girona i el Pontenc a Preferent, la màxima categoria territorial. Un esglaó per sota, a la primera territorial i sense possibilitat d’ascendir aquesta temporada, hi ha l’Olot, el Figueres i el Cassà.

L’absència d’un representant de la demarcació gironina en les categories estatals femenines és desoladora i fa anys que el Girona i el Porqueres, principalment, volen canviar aquesta situació. Mentre que el Pontenc lluita cada curs per la permanència, l’objectiu de les del Pla de l’Estany i les blanc-i-vermelles és cada temporada aconseguir l’ascens a la 3a federació, la quarta màxima categoria del futbol femení i l’última categoria estatal. Un ascens que es resisteix i que el curs passat se li va escapar per poc al Porqueres, ja que va quedar darrere l’AEM Lleida, que va ascendir.

Aquesta temporada, que el Porqueres o el Girona obtinguin l’ascens a 3a federació s’entreveu, una vegada més, molt complicat, encara que ocupin la segona i la tercera posició de la lliga, respectivament. I és que el pla de competició estableix que només el campió de lliga puja a 3a federació i el Llevant les Planes B, líder destacat amb dinou victòries i un empat en vint partits, avantatja de nou punts el Porqueres i de tretze el Girona quan resten tretze jornades per disputar-se –seran dotze partits perquè en una jornada hauran de descansar.

L’esperança que mantenen viva el Porqueres i el Girona i que, a més, afegeix un incentiu en una lluita per la segona posició que de moment ocupen les del Pla de l’Estany amb quatre punts de marge és que en cas de renúncies a competir a 3a divisió federació la segona posició podria valdre un ascens –el curs passat va passar a l’AEM Lleida. En aquest sentit, però, es té en compte el coeficient i es miren les primeres categories territorials de tot l’estat, cosa que no beneficia les gironines per l’alta competitivitat a Catalunya.