Perdre tres partits a domicili és una cosa poc vista aquest curs vertiginós; ara bé, en la història del Girona en el futbol professional hi ha molts moments en què l’equip ha patit, i de valent, per sumar lluny de Montilivi. Des de l’estiu del 2008 fins a l’actualitat, repassem les pitjors dinàmiques com a visitants, tenint en compte resultats que no siguin victòries. Amb Raül Agné al capdavant del conjunt blanc-i-vermell, el Girona va estrenar-se a segona divisió amb una permanència molt suada. En tot el curs, els gironins van ser irregulars a domicili, però la pitjor dinàmica va arribar al tram final de curs, en què van encadenar cinc partits consecutius sense sumar i tan sols marcant dues dianes, als camps del Sevilla Atlético i de l’Elx, fet que va suposar la destitució d’Agné i l’entrada de Salamero.

La temporada 2009/2010 els números van millorar, fins i tot es va somiar quedar entre els 10 primers, però a mitja competició van començar a venir les males sensacions, amb Narcís Julià a la banqueta i després de destituir Cristóbal Parralo, i l’equip va perdre molts punts. La pitjor ratxa lluny de Girona va ser durant els mesos d’abril i maig, quan el conjunt de Julià va encadenar quatre derrotes i només va marxar un gol, al camp del Celta, obra de Peragón a les acaballes del matx.

La segona etapa de Raül Agné, 14 mesos després de ser destituït, va portar el Girona a viure una de les primeres temporades de somni de l’entitat blanc-i-vermella. L’inici, però, va ser complicat i a domicili el Girona va patir una sèrie de mals resultats a camp rival que va acabar amb 3 punts de 27 possibles entre les jornades 2 i 17. La pitjor dinàmica, però, va començar en els Jocs del Mediterrani d’Almeria i va acabar al camp de l’Hércules el curs 11/12. Un total de 18 partits i una ratxa horrible de 4 punts de 54 possibles. Fins a tres entrenadors van passar per la banqueta gironina –Agné, Uribe i Salamero–, tot i que aquest últim va adreçar el rumb i va acabar salvant l’equip en un tram final d’infart amb la victòria contra el Múrcia.

De menys a més

Lluny de Montilivi, entre el 2012 i el 2014, al Girona li va costar sumar. En les dues temporades, hi va haver dos moments crítics en què a l’equip li costava vèncer a casa i a domicili no rascava gaires punts. Dos punts de 18 possibles en la 12/13 entre les jornades 19 i 28. En la 13/14, encara pitjor, la ratxa de 3 de 33 punts entre les jornades 15 i 35 va afectar un equip que va lluitar fins a la darrera jornada per no baixar. A partir d’aquells anys, van arribar temporades de creixement, amb Pablo Machín o Rubi al capdavant de l’equip i, finalment, assolint l’ascens a primera divisió. La pitjor dinàmica va ser 3 punts de 15 a fora en el curs 15/16. La temporada de l’ascens va ser bastant regular a fora, 2016/17, l’equip la va iniciar malament sumant un punt en tres partits a domicili –Sevilla B, Valladolid i Mallorca– i perdent la copa a Osca. Llavors va anar traient punts importants.

A primera divisió, l’equip de Machín es va estancar a mitja temporada –de la jornada 14 a la 25– i ho va acabar frenant guanyant el Vila-real i firmant la permanència virtual el 3 de març.

Amb Eusebio, el segon curs en l’elit, un 1 de 15 punts jugant a domicili va posar en alerta un equip que portava bons números per salvar-se a l’equador de la competició. La mala dinàmica es va tallar al Bernabéu, on el Girona va guanyar 1 a 2. Un partit històric. La 19/20, amb un equip galàctic a segona divisió, el conjunt d’Unzué va començar sense sumar a fora durant quatre partits –0 de 12 punts– i, per contra, la 2020/21, amb Francisco, l’equip va mantenir uns bons registres a domicili, on va sumar bona part dels punts del curs. La conclusió dels dos cursos en el play-off ja és història.

I ara, l’era Míchel

És la tercera temporada de Míchel a Girona i el madrileny ha viscut moments complicats, malgrat que siguin pocs. Si ens centrem en les males dinàmiques lluny del feu gironí, el primer curs a segona divisió –2021/22– els blanc-i-vermells van viure un inici de competició complicat, en què l’equip va estar immers en el descens cap a 1a divisió FEF. Un 1 de 12, perdent contra la Ponfe, el Màlaga i el Lugo i sumant un punt a Oviedo, preveient un mal presagi. A Miranda es va canviar la dinàmica i el club va tornar a l’elit pocs mesos més tard. Finalment, el curs passat, va arribar una altra mala dinàmica lluny de Montilivi i, també, es va concentrar en les primers jornades com a visitants –2 de 18 punts– en les derrotes contra el Betis, l’Athletic, l’Almeria i el València; i els empats contra el Mallorca i el Madrid. Aquest últim, de mèrit.