El fortí aguanta els cops
El Girona viu el millor moment a Montilivi, on encadena 12 partits invicte (10 victòries i 2 empats)
Els resultats davant la seva afició li han permès mantenir marge amb el cinquè tot i les quatre derrotes a fora
Si bé durant la primera volta els números que aconseguia a domicili eren fora del comú, per bons i espaterrants –va arribar a encadenar set triomfs que el van catapultar en la taula–, el Girona es troba en una fase final i decisiva de curs en què sosté gran part de les seves aspiracions d’accedir a la Champions League amb els grans resultats que està lligant davant la seva afició, a Montilivi. L’equip dirigit i liderat per Míchel no ha perdut com a local des del 30 de setembre, en l’única ensopegada fins ara, contra el Madrid (0-3). Des de llavors, els blanc-i-vermells han enllaçat 11 partits de lliga sense perdre i un de copa, el de vuitens de final contra el Rayo Vallecano a partit únic, amb una sèrie brutal i a l’abast de pocs de deu victòries i dos empats.
El pilar de la segona volta
El Girona fa setmanes que no aconsegueix arrencar bons resultats a fora de casa –quatre punts de 18 de possibles en la segona volta i quatre derrotes seguides, contra el Madrid, l’Athletic, el Mallorca i el Getafe–, però ha aconseguit que Montilivi sigui un fortí que l’ajudi a mantenir els marges còmodes amb el cinquè classificat, actualment l’Athletic, a nou punts de distància dels de Michel. En la segona meitat del curs, els gironins han sumat 13 punts de 16 de possibles, i en la ratxa d’11 partits invictes en el campionat després de la derrota contra els blancs, l’acumulació de punts és bestial, amb 29 de 33 de possibles. A més, amb un bagatge de gols brillant després de marcar-ne 32 –més de la meitat del total en la lliga (62)– en la sèrie global comptant la copa, i deixar cinc porteries a zero i tres remuntades incloses contra l’Almeria, el València i el Sevilla.
De fet, el Girona ja havia sumat tres triomfs en els tres primers enfrontaments com a local, un bagatge que el situa com el tercer millor equip a casa de tota la categoria amb 38 punts, només dos menys que l’Atlético (40), el proper rival dels blanc-i-vermells en la lliga com a visitant, que va perdre el seu primer partit a casa en l’última cita contra el Barça (0-3), i tres menys que el Madrid (41), l’únic invicte davant la seva afició i líder destacat de la taula.
El repte de mantenir-ho
A falta de només quatre partits a Montilivi abans no acabi la lliga, els gironins tenen clar que si mantenen els números a casa participaran segur en la propera i renovada Champions League. El Cadis, el Barça, el Vila-real i el Granada són els contrincants que queden per passar per Girona, amb el duel contra els blaugrana marcat en vermell ja que podria estar en joc la segona plaça tot i que encara quedarien quatre jornades per disputar-se. Amb els 65 punts actuals i per respirar amb total normalitat, el conjunt de Míchel hauria de sumar tres triomfs més per arribar fins als 74 que donarien pràcticament al 100% l’accés a la màxima competició continental, si bé fiar-ho tot a casa seria massa, esgarrapant algun punt de les sortides que queden al camp de l’Atlético, Las Palmas, l’Alavés i el València, els tres últims potser sense res en joc, una arma de doble tall ja que això els pot permetre jugar més alliberats. En tot cas, la fortalesa de Montilivi haurà de continuar donant al Girona alegries per tal de fer sonar un dels himnes més majestuosos del món del futbol, un motiu d’orgull per a tots els seguidors que omplen les graderies de l’estadi faci fred, calor, faci vent o plogui, com en el darrer duel contra el Betis, en què gairebé 13.000 aficionats van presenciar el partit en plena festa de Setmana Santa i amb una previsió que es va complir i augurava pluja durant pràcticament tots els 90 minuts. Que aguanti el fortí serà símptoma de fer una temporada per a la història.