Millor moment, impossible
Dovbyk ha recuperat l’encert de cara a gol en el moment decisiu del curs, en què les seves dianes han de conduir el Girona cap a la Champions League
Setanta dies passen volant, però també es poden fer eterns. Ho sap bé Artem Dovbyk, acostumat a marcar amb assiduïtat, però que en els dos últims mesos s’havia trobat immers en una sequera anotadora. L’ucraïnès va marcar un trio de gols contra el Sevilla (5-1) el 21 de gener i semblava que ningú podia frenar la seva fam de cara a gol, però van haver de passar 70 dies, fins diumenge passat contra el Betis, per tornar a veure Dovbyk marcant un gol amb la samarreta del Girona. No en va fer un, sinó dos. Dues dianes per trencar una mala ratxa que s’havia allargat vuit jornades, de les quals l’ucraïnès va participar en set perquè va ser baixa per lesió en el partit contra la Real Sociedad a Montilivi. Vuit jornades en què el Girona ha trobat a faltar d’allò més els gols de Dovbyk, ja que els gironins s’han quedat sense marcar en quatre i han perdut quatre partits consecutius a domicili, els tres últims per la mínima.
Contra el Betis Dovbyk va tornar a fer somriure els aficionats gironins. Ell ja ho havia fet uns dies abans, i és que durant l’aturada de seleccions l’ucraïnès ja va ser decisiu amb Ucraïna marcant l’1-2 definitiu contra Bòsnia i Hercegovina en la semifinal de la repesca per l’Eurocopa, en què els ucraïnesos, gràcies a un gol de Tsygankov contra Islàndia en la final, van aconseguir el bitllet.
Qui sap si va ser el gol amb Ucraïna el que va suposar un alliberament moral per a Dovbyk, que en els últims partits abans de l’aturada amb el Girona se l’havia vist amb poca confiança, sobretot en accions dins l’àrea en què acostuma a ser letal. El fet és que contra el Betis l’ariet va tornar a fer una exhibició d’efectivitat, ja que en tot el partit només va fer tres rematades a porteria i totes tres van ser decisives. La primera, de cap, va ser la que va desviar el defensa del Betis Chadi Riad amb la mà i va acabar suposant el penal que el mateix Dovbyk va transformar en l’1-0 amb la seva segona rematada a porteria. En la tercera, ja en la segona part, l’ucraïnès va demostrar que ha recuperat tota la confiança de cara a gol, i és que sol davant Rui Silva va definir amb molta tranquil·litat pel pal curt per marcar el 2-0.
No hi pot haver cap millor notícia per al Girona que haver recuperat l’instint golejador de la seva principal referència ofensiva després d’aquesta aturada de seleccions. I és que els tres punts que va sumar contra el Betis amb la participació de Dovbyk són importantíssims, però el Girona encara ha de continuar sumant en les vuit jornades que queden per mantenir, o fins i tot ampliar, el marge de nou punts que té respecte al cinquè classificat, l’Athletic, per assegurar-se la classificació per a la Champions de la temporada que ve. I en aquest sentit els gironins no poden tenir cap millor garantia que els gols de l’ucraïnès.
Descobrir el sostre
El de diumenge passat va ser el tercer doblet de Dovbyk aquesta temporada, a banda del trio de gols que va marcar contra el Sevilla, i l’ucraïnès ja suma setze dianes aquest curs. Cinc les ha fet amb el cap i onze amb el peu esquerre, de les quals quatre han estat des del punt de penal. De fet, Dovbyk està demostrant que és un autèntic especialista, i és que de moment ha transformat els quatre penals que ha executat sense donar cap possibilitat al porter rival, que no li ha arribat a tocar cap dels llançaments.
El que falta per veure és fins a quina xifra anotadora es pot enfilar Dovbyk al final de temporada, i en aquest sentit els reptes el porten a igualar o superar registres de Stuani. I és que l’ucraïnès està immers en la lluita per ser el màxim golejador de la lliga, cosa que amb la samarreta del Girona només ha aconseguit l’uruguaià a segona divisió A en dues ocasions. A més, Dovbyk s’està acostant, tot i estar encara relativament lluny, a les xifres golejadores de Stuani en els dos primers anys a primera divisió amb el Girona, en què en va fer 21 el curs 2017/18 i 19 el curs 2018/19. Si hi arriba, estrany serà que el Girona no jugui la Champions el curs que ve.