Només es pot dir que va ser un escàndol. Ja és greu que el col·legiat De Burgos Bengoetxea no ho veiés en directe i xiulés penal. El que no és pot entendre de cap manera, però, és com Soto Grado, l’encarregat del VAR, amb tota la tranquil·litat del món des de Las Rozas, no cridés el col·legiat basc perquè anés a veure l’acció a la pantalla. Entre l’un i l’altre van signar una de les errades arbitrals més estrepitoses de la temporada; lògicament li va passar factura al Girona. Del possible 1-2 es va passar, en el temps afegit de la primera part, al 2-1, i el que encara fa més mal és que ja passava el temps dels cinc minuts afegits inicialment, que es van convertir en més, precisament, per atendre Savinho en l’acció del penal no assenyalat.

Reinildo va atropellar, arribant tardíssim, el brasiler dins de l’àrea. La jugada segurament no hauria acabat en res de profit per als gironins, perquè hi havia dos defenses més just al davant per frenar Savinho, però el penal va ser catedralici. L’acció va ser la demostració de l’única manera que van trobar els colchoneros per frenar Savinho en la primera part, en què va ser el millor jugador sobre la gespa sense cap mena de dubte. Feia un mes que no jugava amb la samarreta blanc-i-vermella, ja que es va perdre el partit contra el Betis per sanció, però ahir es va poder tornar a gaudir d’ell.

El brasiler va ser objecte de quatre faltes –si més no, les que es van xiular–, però això no va evitar que cada vegada que intervingués passessin coses. De fet, el 0-1 va néixer de les seves botes. Savinho va rebre l’esfèrica al centre del camp enganxat a la banda esquerra i des d’allà va traçar una diagonal cap a la frontal de l’àrea deixant tots els rivals enrere, per després trobar Yangel Herrera, que va jugar amb Yan Couto per acabar assistint Dovbyk. Se’n va fer un fart, de fer diagonals cap a la frontal de l’àrea, tot i que per desgràcia cap més va acabar amb perill real. De fet, Savinho no va fer ni un sol xut en tot el partit. No se li pot retreure, ja que el seu desequilibri va ser la millor arma ofensiva dels gironins, juntament amb la seva mobilitat. I és que, a diferència d’altres partits, jugar sense un mitjapunta natural li va donar molta llibertat i en moltes accions, com la del penal no assenyalat, va anar a buscar els espais gairebé a la banda dreta.

En la segona part Savinho es va esfumar. Com el Girona, que va veure com l’Atlético gestionava l’avantatge de meravella, el brasiler va passar pràcticament inadvertit, sempre ben marcat per un Nahuel Molina centrat exclusivament a defensar. En el minut 83, quan el partit ja estava pràcticament decidit, Míchel el va substituir.