El mal es fa menor
La derrota contra l’Atlético (3-1) deixa un gust menys amarg després de l’empat de l’Athletic contra el Vila-real, que permet als gironins mantenir més de dos partits de marge respecte del cinquè classificat quan resten set jornades
El Girona va rebre, dissabte, una altra dosi de realitat amb la derrota al camp de l’Atlético (3-1). Per molt que els gironins s’avancessin en el marcador i fessin una gran primera part, que hauria pogut acabar diferent si no s’hagués passat del possible 1-2, amb el penal sobre Savinho que incomprensiblement no es va xiular, al 2-1 de Correa, el cert és que els de Simeone van demostrar ser un equip més consistent, sobretot en la segona part. Ben mirat, el que seria estrany és que no fos així, però cada punt que deixa escapar el Girona és un pas que es deixa de fer cap a la lliga de campions de la temporada que ve, el gran i únic objectiu que tenen els blanc-i-vermells entre cella i cella per molt que avui, si el València no guanya al camp de l’Osasuna, la classificació per a Europa passi a ser matemàtica.
La derrota al Metropolitano va deixar un mal gust de boca per com va anar el partit i perquè suposa la cinquena derrota consecutiva en la lliga lluny de Montilivi –sis sumant la dels quarts de final de copa a Son Moix. Ahir, però, una part d’aquest mal gust es va esvair. L’Athletic, amb la ressaca de les celebracions pel títol de copa encara vigent, no va poder passar de l’empat a casa contra el Vila-real en un partit agònic, en què els groguets van marcar l’1-1 definitiu amb un penal de Parejo en el minut 95.
L’ensopegada del conjunt basc fa que el mal de la derrota contra l’Atlético sigui molt menys. Perquè sí, els de Simeone s’han col·locat a només quatre punts dels gironins i amenacen la tercera posició, però aquí l’objectiu és acabar quart, i per això el Girona manté vuit punts de marge respecte de l’Athletic després de l’empat d’ahir. És a dir, els gironins tenen més de dos partits de marge respecte del seu gran rival per obtenir el bitllet per a la màxima competició europea quan només queden 21 punts en joc. Una diferència molt notable respecte del que hauria suposat ahir una victòria de l’Athletic, ja que s’hauria col·locat a sis punts amb l’agreujant que la diferència de gols particular és favorable als bascos, de manera que, en cas d’empat a punts, el perjudicat és el Girona. Un condicionant, el del goal average, que també tenen en contra els gironins respecte de l’Atlético després del 3-1 al Metropolitano (4-3 a Montilivi en la primera volta).
Remant a favor
Per molt que l’empat de l’Athletic afavorís moltíssim la lectura de la jornada per al Girona, el que és clar és que els de Míchel encara han de remar per certificar la classificació per a la lliga de campions. Ningú no va dir que seria fàcil. Jugar la màxima competició europea la temporada que ve són paraules majors, i si el Girona ho vol fer haurà de suar de valent. L’objectiu està ben encarat des de fa moltes jornades gràcies a la impressionant primera volta dels gironins, però tenir-ho al sac no val per a res. S’ha de lligar, i s’està demostrant que això és molt difícil.
El gran avantatge que té el Girona és que rema amb el vent a favor. Des de la desena jornada, quan els de Míchel ocupaven la tercera posició i tenien el cinquè, la Real Sociedad, a set punts, el marge per mantenir la zona de lliga de campions ha estat sempre per sobre dels dos partits. Les últimes jornades, les ensopegades fora han donat més d’un ensurt, però la diferència mai no ha caigut dels set punts i això permet els gironins afrontar cada partit amb més tranquil·litat.
Dissabte que ve, això sí, el Girona podria tenir més pressió a Montilivi. I és que, divendres, l’Athletic rebrà el Granada i es podria col·locar a cinc punts dels gironins, que rebran el Cadis i es poden veure obligats a guanyar per no perdre aquest marge de més de dos partits.
Com sempre, però, el discurs del vestidor serà centrar-se en si mateixos, i en aquest sentit el Girona té una fita molt clara. Si els de Míchel són capaços de sumar catorze punts d’aquí al final –cada punt que deixi escapar l’Athletic s’ha d’anar descomptant–, l’himne de la Champions sonarà el curs que ve a Montilivi.
