Una dansa cap a Europa
El Girona supera el Cadis (4-1), s’assegura el bitllet europeu i té molt a prop la Champions amb un coixí de deu punts respecte a l’Athletic
Els de Míchel es retroben amb la seva millor versió i els gols d’Eric Garcia, Iván Martín, Dovbyk i Portu condueixen a una festassa
Es donava per fet des de feia setmanes, o gairebé mesos, però s’hi havia de posar el colofó i no hi havia una millor manera possible. El Girona va recordar el de les millors nits d’aquesta temporada per superar amb relativa facilitat el Cadis (4-1) i certificar matemàticament la classificació per a Europa la temporada que ve. Es va celebrar de valent sobre la gespa i a les graderies després del xiulet final. No n’hi havia per a menys. Aquest Girona és història i ho serà per sempre més. Després de molts anys de patiment, s’ha tocat el cel. I el millor és que això no s’acaba aquí. Perquè amb la victòria d’ahir fa que els gironins posin un peu i mig a la Champions League de la temporada que ve. És l’objectiu que queda –sense oblidar la segona posició, que donaria accés a la supercopa– i amb deu punts de marge respecte al cinquè, l’Athletic, quan només en queden divuit en joc sembla molt difícil que es pugui escapar.
Montilivi va viure una nit màgica. A fora ja poden venir les penes, que a casa no hi ha qui pari els gironins. I ahir, amb un pas més, i és que el Girona va vorejar la perfecció en una primera part per emmarcar. El pitjor va ser el resultat, ja que els gols d’Eric Garcia i Iván Martín van deixar un 2-0 molt curt pel que s’havia vist al camp. Per això en la segona part, quan els blanc-i-vermells van abaixar una mica el ritme, es va haver de patir una mica, però el 3-0 de Dovbyk i el 4-1 de Portu, reaccionant de seguida al gol del Cadis que va evitar el rècord de porteries a zero en un curs a primera –l’únic que va faltar per ser una nit rodona–, van fer esclatar una festassa que es va culminar amb el retorn de Toni Villa un any després de la greu lesió al genoll.
Al ritme que volen
El Cadis va sortir amb la intenció de pressionar el Girona a dalt. Ho va aconseguir en els tres primers minuts, però quan els centrals, Aleix Garcia i un Miguel imperial van començar a trobar espais pel mig els gaditans es van convertir en una joguina a les mans dels gironins. El joc del Girona era una dansa sincronitzada a la perfecció i els jugadors del Cadis, sense la intensitat que s’espera d’un equip que s’hi juga la vida, no la veia ni passar.
Ja s’ha vist durant 32 jornades que si el Girona gaudeix és gairebé imparable i li surt tot bé. I així va ser, perquè els dos primers gols van ser sublims. El primer d’estratègia, en un córner servit ras al primer pal per Aleix Garcia cap a Iván Martín, que la va donar enrere al primer toc a Savinho i el brasiler va buscar el segon pal, on Eric Garcia, anticipant la defensa, va fer de cap l’1-0 (9’). Era important obrir la lluna i això encara va donar més confiança al Girona, que es va tornar a agradar en el 2-0. Eric Garcia va trobar Miguel dins l’àrea i aquest, d’esperó, va deixar sol Iván Martín, que, amb un xut creuat i ben ajustat, va acabar d’encarrilar el partit. L’única pega va ser no aprofitar la resta d’ocasions, especialment un xut de Yangel Herrera que es va estavellar al pal (11’) i una vaselina de Savinho que va acabar al travesser quan Ledesma estava venut (45+2’).
Després de la represa el Girona es va donar un respir. Merescut, però en certa manera excessiu, ja que el Cadis va arrencar molt millor la segona part i va arribar a posar la por al cos als gironins. Tot això, excepte una centrada que Iza no va rematar per poc i un xut de Lucas Pires que va blocar bé Gazzaniga no hi va haver més perill. Era més la sensació que altra cosa.
El Girona, però, sabia què feia i a poc a poc va tornar a prémer l’accelerador fins que, després de llargues jugades de possessió, va trobar el 3-0. Dovbyk, que no podia faltar a la festa, va rebre la centrada de Miguel i, amb tota la sang freda del món a l’àrea petita, va asseure el defensa i va marcar un gol que el consolida com a Pichichi (71’). L’únic ensurt, tot i que mínim, va ser el 3-1 (81’) en un córner que va pentinar Roger al primer pal i rematar, tot sol, Escalante al segon. Portu, sempre atent, va tornar l’ambient festiu només un minut després amb el 4-1 (82’) aprofitant una errada defensiva per marcar a pler. Van quedar deu minuts per celebrar, plorar i emocionar-se. El Girona és d’Europa, i no s’ho pot merèixer més.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024