Al ritme que volen

El Cadis va sortir amb la intenció de pressionar el Girona a dalt. Ho va aconseguir en els tres primers minuts, però quan els centrals, Aleix Garcia i un Miguel imperial van començar a trobar espais pel mig els gaditans es van convertir en una joguina a les mans dels gironins. El joc del Girona era una dansa sincronitzada a la perfecció i els jugadors del Cadis, sense la intensitat que s’espera d’un equip que s’hi juga la vida, no la veia ni passar.

Ja s’ha vist durant 32 jornades que si el Girona gaudeix és gairebé imparable i li surt tot bé. I així va ser, perquè els dos primers gols van ser sublims. El primer d’estratègia, en un córner servit ras al primer pal per Aleix Garcia cap a Iván Martín, que la va donar enrere al primer toc a Savinho i el brasiler va buscar el segon pal, on Eric Garcia, anticipant la defensa, va fer de cap l’1-0 (9’). Era important obrir la lluna i això encara va donar més confiança al Girona, que es va tornar a agradar en el 2-0. Eric Garcia va trobar Miguel dins l’àrea i aquest, d’esperó, va deixar sol Iván Martín, que, amb un xut creuat i ben ajustat, va acabar d’encarrilar el partit. L’única pega va ser no aprofitar la resta d’ocasions, especialment un xut de Yangel Herrera que es va estavellar al pal (11’) i una vaselina de Savinho que va acabar al travesser quan Ledesma estava venut (45+2’).

Després de la represa el Girona es va donar un respir. Merescut, però en certa manera excessiu, ja que el Cadis va arrencar molt millor la segona part i va arribar a posar la por al cos als gironins. Tot això, excepte una centrada que Iza no va rematar per poc i un xut de Lucas Pires que va blocar bé Gazzaniga no hi va haver més perill. Era més la sensació que altra cosa.

El Girona, però, sabia què feia i a poc a poc va tornar a prémer l’accelerador fins que, després de llargues jugades de possessió, va trobar el 3-0. Dovbyk, que no podia faltar a la festa, va rebre la centrada de Miguel i, amb tota la sang freda del món a l’àrea petita, va asseure el defensa i va marcar un gol que el consolida com a Pichichi (71’). L’únic ensurt, tot i que mínim, va ser el 3-1 (81’) en un córner que va pentinar Roger al primer pal i rematar, tot sol, Escalante al segon. Portu, sempre atent, va tornar l’ambient festiu només un minut després amb el 4-1 (82’) aprofitant una errada defensiva per marcar a pler. Van quedar deu minuts per celebrar, plorar i emocionar-se. El Girona és d’Europa, i no s’ho pot merèixer més.