Sávio Moreira de Oliveira (São Mateus, Espírito Santo, 10/4/2004) va arribar al Girona el juliol passat cedit pel Troyes, del City Football Group. Aterrat com un autèntic desconegut i catalogat com un meló per obrir després d’una primera experiència a Europa al PSV Eindhoven frustrant i decebedora, el brasiler es va guanyar de seguida la confiança de Míchel, fins a convertir-se en una de les revelacions de primera i un dels jugadors brasilers amb més progressió del planeta. El seu bon rendiment amb el Girona –vuit gols i vuit assistències a la màxima categoria– li ha valgut per convertir-se en internacional absolut amb el Brasil i a L’Esportiu comenta totes les seves vivències en aquesta campanya com a blanc-i-vermell, i les perspectives i somnis per complir.
Trenta-un partits jugats, més de 2.500 minuts, vuit gols i vuit assistències en la lliga, content?
Estic molt content del rendiment que estic oferint, amb vuit gols i vuit assistències. Quan em vaig entrenar per primera vegada amb l’equip, l’entrenador em va dir que aprofités les oportunitats que tindria per agafar confiança; me n’ha donat moltes i així ho he fet. Faig tot el possible per ajudar els companys i estic fent un any molt bonic.
S’esperava aquest rendiment?
Sí. Soc un jugador que treballa molt i crec que mereixo el que m’està passant. Tot també és gràcies als meus companys i al cos tècnic, que m’ajuden a dins i fora del camp.
Com el va convèncer el grup, el club i tothom que el Girona era el millor lloc per a vostè?
Tenia més propostes, però el que em va convèncer va ser el curs passat del Girona i el joc que feia l’equip. Míchel em va mostrar la confiança d’entrada i per això vaig venir aquí. Estic molt content d’haver fet aquest pas i ara puc dir que va ser una decisió encertada.
Tenia por de tornar-se a equivocar? La primera experiència a Eindhoven no va ser bona i per edat li tocava jugar?
A Holanda vaig jugar pocs minuts, sí que jugava més al filial. Al Girona, quan vaig veure que el tècnic ja donava molts minuts a futbolistes joves, sabia que podria jugar i mostrar les meves característiques i el meu futbol.
Què va fallar a Holanda?
Era la meva primera experiència a Europa i, a més, vaig tenir una lesió. Després em va faltar continuïtat, però no tinc res a reprovar al PSV; va ser el meu primer any, tot un aprenentatge per al futur.
L’ha sorprès el que s’ha trobat aquí? El tècnic, el futbol que practica l’equip, l’entorn…?
Sí que m’ha sorprès, tot i que la primera setmana que vaig arribat al club ja vaig veure que tots els jugadors tenien molta qualitat en els entrenaments. Ho deia a la meva família quan parlava amb ells i tot això ho hem traslladat a la lliga. Confiava en els companys i estic molt content que hagi anat tot bé.
L’inici brillant de l’equip el devia ajudar a agafar el ritme vertiginós d’ara?
Em va ajudar molt per agafar confiança, no només en el meu joc sinó també en l’adaptació a un nou club i entorn. Em va costar poques setmanes.
Se sent més còmode per l’esquerra? S’hi ha adaptat bé...
Sí que em sento a gust per l’esquerra. S’ha donat així i el tècnic m’hi posa perquè puc ajudar l’equip. Estic content a l’esquerra, faig gols des d’allà, assisteixo... Vull continuar a l’esquerra, però si em posa una mica per la dreta també hi jugaré.
Canvia molt el Savinho de l’esquerra en comparació amb el de la dreta?
No ho sé. Em sento feliç pel fet de jugar i poder-ho fer en les dues posicions ja que per a un jugador és molt important poder jugar en més d’una demarcació.
I pel que fa a la verticalitat, és el futbolista de primera que més dribla, li surt de dins?
Aquesta és la meva manera de jugar i de ser. Vaig néixer així, així soc feliç, a dins del camp intento regatejar els adversaris, i encara que alguna vegada no surti bé, ho torno a intentar fins a ajudar amb gols i assistències els companys.
Quina dupla ha format amb Yan Couto; vuit assistències cadascun. Amics a dins i fora del camp?
I tant. Yan Couto és un crac. M’està ajudant molt a Girona perquè no parlo gaire el castellà i a dins del camp m’ajuda molt, i m’agrada estar fent aquesta gran temporada juntament amb ell aquí, estem fent història.
Un rendiment, uns números i un impacte que li han permès ser internacional amb el Brasil. Un somni, suposo.
Sí. He d’agrair eternament al Girona per tot. Ha estat el Girona qui m’ha ajudat a arribar a la selecció brasilera i hi vull continuar anant. El club ha estat clau a dins i fora del camp per poder complir aquest somni.
A Eindhoven devia fer fred i tot anava molt lent, però a Girona està anant tot massa ràpid? Ho està assimilant?
Vaig estar parlant amb un jugador de l’acadèmia i li deia que no me’n sé avenir, de tot el que està passant. A Holanda vaig passar moltes dificultats i ara estic a Girona gaudint de la lliga, el club i donant gols i assistències. Me’n faig creus.
Va arribar a pensar que guanyar la lliga era possible?
No [després de pensar-ho molt]. No ho vam arribar a pensar. Sí que pensàvem a jugar i el que passi passarà. La plantilla pensava en cada partit i ara només pensem en Las Palmas.
Jugar la Champions League és el premi mínim per a la plantilla?
Sí. Entrar a la Champions seria un premi top per a tota la gent. Ja som a l’Europa League i som feliços, però ara tenim un altre objectiu més ambiciós.
Es veu jugant aquesta competició la temporada vinent? També deu ser un somni.
És un altre somni. Estem en una fase de la temporada important i estic centrat en això. Vull acabar bé la temporada, vull jugar la Champions, és clar, i tinc l’objectiu de guanyar títols també en un futur.
Amb quina samarreta s’imagina jugant la Champions?
No ho sé. M’imagino amb la del Girona.
El fet que grans clubs europeus s’interessin per vostè demostra que ho està fent bé?
Els meus representants són els qui saben els interessos d’altres equips. Jo estic centrat en el Girona, vull continuar i fer bé les coses aquí. No sé què passarà, però primer l’únic que vull és classificar-nos per a la Champions League i després ja veurem què passa.
Es veu preparat per fer el salt a un equip ‘top’, o prioritza acumular més experiència en Champions en un equip com el Girona?
Les dues coses són bones i desitjades. Estic preparat per a qualsevol, per anar a un equip capdavanter, si així es dona, o per continuar en el Girona jugant la Champions. Serien opcions top totes dues.
Com va ser la infància de Sávio Moreira?
Molt bona. Per sort no vaig passar dificultats, tenia tot el que volia. Estava amb els meus avis i allò era el millor. Vaig tenir una bona infància.
On jugava a futbol?
Al col·legi, al carrer..., a tot arreu.
El seu és un futbol de carrer no? El driblatge, la velocitat...?
Segurament perquè jugava molt al carrer i tinc un gran record de tot allò que vaig viure.
Quins referents ha tingut com a futbolistes?
Abans m’agradava molt Neymar i ara miro molt Rodrygo.
Se sent amb capacitat per menjar a la mateixa taula que Vinícius, Rodrygo i altres grans jugadors del Brasil?
Sí. Soc jove i treballo molt. Continuaré fent-ho dia i nit per arribar al seu nivell.
Ha descobert algun punt de Girona que li hagi agradat o no surt del ‘mode’ futbolista professional, de cuidar-se i estar molt a casa amb els seus?
Estic tranquil, visc al costat dels camps d’entrenament i estic centrat en la vida del futbolista professional. En el futbol passa poc temps i ja t’ha passat el moment. Vull aprofitar-ho al màxim. He treballat molt per arribar fins aquí i només vull ser feliç dins del camp; després ja hi haurà temps per estar per altres coses.
Ha anat mai a Troyes?
Mai.
I a Manchester?
No.
Ha parlat amb Pep Guardiola o Txiki Begiristain?
No.