La Champions ja espera
El Girona guanya al camp del Las Palmas amb els gols de David López i Dovbyk i la setmana que ve podria obtenir el bitllet definitiu
Els gironins, tot i fer un partit poc vistós, trenquen la ratxa a fora i sumen tres punts per lluitar per la segona posició amb el Barça
Ja només queda l’últim pas. El Girona jugarà la Champions League la temporada que ve si no hi ha una catàstrofe de dimensions siderals. Els blanc-i-vermells van guanyar ahir al camp del Las Palmas (0-2) en un partit sense cap brillantor, però això és el de menys, i amplien la distància respecte a l’Athletic, que va perdre al camp de l’Atlético, fins als tretze punts quan només en queden quinze en joc. Es pot donar per fet, i es pot pensar en més enllà, i és que dissabte que ve contra el Barça hi haurà en joc una segona posició que, fins que no juguin demà els blaugrana, de moment pertany als gironins.
Un pas tan important com el que es va fer ahir hauria merescut un partit a l’altura, però no va ser així. Difícilment quan acabi la temporada es recordarà la victòria a Las Palmas. I això que, agafant estrictament el que té valor, se’n pot dir meravelles. Perquè els de Míchel van ser capaços de deixar la porteria a zero per onzena vegada aquesta temporada i, el que és més important, van tallar de soca-rel la sagnia que els havia acompanyant a domicili les últimes setmanes, guanyant a fora després de cinc derrotes consecutives en la lliga –sis comptant la copa.
El valor de la victòria, per molt que els canaris encadenin nou jornades sense guanyar, és immens, però el partit va ser dels més avorrits de la temporada. Amb tres punts a la butxaca, és igual. Va ser el premi que van donar els gols de David López i Artem Dovbyk en un partit marcat per un arbitratge dantesc de Figueroa Vázquez, que també va convertir en protagonista Gazzaniga. L’argentí va haver d’aturar en els primers minuts un penal –inexistent de David López a Moleiro que el VAR va intentar fer enrere i no va poder– a Sandro, mentre que els dos gols del Girona també van arribar després d’assenyalar una pena màxima. El 0-1, de David López, en un penal força més clar de Kiria sobre Eric Garcia, que Dovbyk va fallar en primera instància, però el central va marcar en el rebot (26’). I el 0-2, en un altre penal inexistent –el VAR va tornar a intervenir però el col·legiat no li va fer cas– de Mika Mármol sobre Yan Couto que l’ucraïnès, aquesta vegada, no va fallar (57’).
Sense inspiració
Tot el que va passar des del punt de penal va resumir a la perfecció el partit d’ahir. Que el Girona hauria d’adaptar-se a un guió a què no està acostumat, amb menys pilota del que és habitual, es donava per sabut, però el que no s’esperava és que el terreny de joc, molt i molt lent, hi posés encara més dificultats. De fet, va condicionar als dos equips, i segurament va tenir bona part de culpa que el matx quedés lluny de l’espectacle que s’esperava entre dos equips a qui els agrada tenir la pilota per atacar.
En els primers minuts als gironins ja els va costar molt jugar. Només en dues o tres bones sortides consecutives va semblar que es veia la llum, però la pressió dels locals va ser molt difícil de superar. Per sort per al Girona, el penal en contra del minut 6 no va obligar a remuntar, ja que Gazzaniga va fer una gran aturada amb la cara. Tot i l’encert de l’argentí sota pals els gironins no van estar gens còmodes sobre la gespa i gairebé no van generar perill, més enllà d’un xut molt desviat d’Aleix Garcia (20’). En un córner, però, va arribar el primer penal a favor i David López, murri com ningú, va obrir la llauna culminant l’acte de fe d’anar a buscar el rebot del penal de Dovbyk amb un xut sec.
Amb l’avantatge en el marcador es podia esperar que el Girona tingués més control del partit. No tant de la pilota, però sí més de la situació. I més o menys així va ser, ja que enmig de la igualtat els de Míchel no van patir en cap moment al darrere. De fet, Dovbyk va tenir l’ocasió més clara dels gironins a banda dels penals, però de volea va rematar a fora (45’).
En la segona part el guió va ser calcat, amb un partit sense dominador, però amb un Girona segur al darrere davant un Las Palmas del tot estèril fins que va arribar el 0-2. A partir de llavors tot estava dat i beneït, i només l’empenta final dels locals, amb un gran xut de Moleiro des de la frontal que va anar al travesser (85’) i un xut de Munir que va refusar Gazzaniga (95’), va obligar el Girona a esperar fins al final per una victòria que ja fa una olor de Champions League espectacular.
