S’esmuny de les mans
El Girona no sap tancar el partit, deixa escapar viu a l’Alavés i acaba encaixant un gol en el 99, just abans que el col·legiat xiulés el final del partit
Els de Míchel fan un bon matx, s’avancen en dues ocasions però el 2-2 fa que l’equip ja no depengui d’ell mateix per ser segon
El Girona va perdre dos punts d’or en la lluita per la segona plaça. Dos punts que segur que trobarà a faltar en la disputa amb el Barça per l’accés a la supercopa espanyola. I quan més mal fa, sense capacitat de reacció i en l’últim minut de l’afegit de l’afegit. El conjunt gironí no va fer un mal partit tret d’una accelerada local durant mitja hora del primer acte. Eric Garcia va avançar amb el cap els blanc-i-vermells a la sortida d’un corner, però de seguida Guridi va empatar. Abans del descans Yangel va fer un golàs després d’una jugada col·lectiva i en l’inici de la segona els de Míchel van poder sentenciar amb ocasions molt clares, però van deixar viu un Alavés que a través de l’estratègia i d’una jugada embolicada va empatar en el 99 fent que el Girona ja no depengui d’ell per ser el segon classificat.
El partit va començar de la millor manera per al Girona, que després d’un monopoli total de la pilota va forçar un córner servit per Tsygankov, l’encarregat de la pilota aturada sense Aleix Garcia al camp, i aprofitat de meravella per Eric Garcia, que va posar el cap amb encert per col·locar l’esfèrica al pal contrari, lluny de l’abast d’Owono (4’). Tot i que semblava que amb el marcador a favor i davant d’un equip ja sense objectius –més enllà de firmar una posició millor en la taula– els gironins podien fins i tot plantejar-se un matx plàcid, després del domini inicial l’Alavés va ajustar la pressió, va ser més agressiu en les disputes, i per la banda dreta Javi López i Giuliano Simeone van fer anar de bòlit un Arnau sense les ajudes que calien en el dos contra un dels adversaris. De fet, ben aviat, abans del primer quart d’hora de joc, una cobertura tova d’Iván Martín en un canvi de ritme de Simeone va permetre a l’argentí cedir a l’arribada de Guridi, que a plaer va superar Gazzaniga.
El gol va reactivar els locals, que van passar a dominar i en algun moment escombrar del terreny de joc els de Míchel. Les ocasions vitorianes van ser múltiples, però o bé la falta d’encert o bé les aturades de Gazzaniga, habitualment ben col·locat sota pals, van evitar que els bascos s’avancessin en el marcador. Ni Carlos Vicente, amb el cap i tot de cara, ni Javi López combinant sempre amb Simeone o Kike García, que no va impactar amb la pilota en una centrada per baix franca, van estar encertats per fer més mal a un Girona que en el tram final del primer acte es va refer. Ja en el 36 Savinho va conduir sol uns 30 metres, però Owono li va guanyar la partida refusant amb el peu estirat des de terra en el que va ser el preludi de l’1-2, quan Tsygankov va trobar Dovbyk a dins de l’àrea i l’ariet va fer màgia assistint amb l’esperó a l’arribada de Yangel Herrera. El veneçolà, que més aviat estava fent un partit fluix, va etzibar una gardela que va treure les teranyines de l’escaire dret de la porteria.
Dolorós pel com i el quan
El Girona va mantenir l’efervescència del gol tot i la refredada d’intensitat que se li suposava al descans i en la segona part va oferir una posada en escena prou contundent per sentenciar l’enfrontament. Però els de Míchel no ho van fer i en l’afegit de l’afegit ho van acabar pagant molt car. En els primers compassos Iván Martín ho va intentar des de la frontal amb una rosca que Owono va desviar. Dovbyk i Savinho en van tenir dues d’immillorables en tan sols un minut. L’ucraïnès es va plantar sol davant del porter a passada exquisida de Miguel –el madrileny va acabar lesionat i plorant minuts després–, però Owono va tornar a guanyar el duel, i el brasiler va provar una rematada amb l’exterior del peu esquerre que va sortir llepant el pal llarg.
Tot i no sentenciar, el control del Girona era total i la sensació era que l’Alavés no canviaria de ritme perquè tampoc tenia una necessitat extrema, però una acció de Yan Couto en un intent de perdre temps va encendre els jugadors i l’afició de Mendizorrotza, que va empènyer els seus fins que en el 99 Duarte va penjar una pilota des de l’esquerra al segon pal, Tenaglia la va posar a la frontal de la petita i, sense que ningú pogués rebutjar, Guridi va fer el 2-2 sense temps de reacció i quan més mal fa, ja que Munuera Montero va xiular el final just amb la sacada de centre.