No sempre es fa justícia
El Girona mereix molt més, però la falta d’encert en els metres finals li costa la segona derrota del curs a Montilivi, contra el Vila-real
Els de Míchel diuen pràcticament adeu a la lluita per la segona posició i ara hauran de remar per assegurar la tercera
És veritat que es podria trobar algun partit aquesta temporada que el Girona ha acabat guanyant i potser no s’ho ha acabat de merèixer. I també que algun triomf ha arribat amb gols en l’últim sospir. Ara bé, en quatre dies el futbol li ha tornat tot en contra, i els gironins han rebut dues garrotades que el deixen pràcticament fora de la cursa per la segona posició de la lliga. Divendres, a Vitòria, va tocar encaixar l’empat en l’últim segon, i ahir, a Montilivi contra el Vila-real, el Girona va perdre el segon partit de tota la temporada a casa (0-1) de manera injusta. Ahir, però, la sensació és que els de Míchel haurien pogut estar jugant durant hores i el gol no hauria arribat. El Vila-real, en canvi, sí que va afinar de cara a porteria per tallar les ales a un Girona que encadenava cinc victòries a Montilivi. No cada dia pot ser festa. I el futbol no sempre és just.
De menys a més
Que tant el Girona com el Vila-real necessitaven la victòria per mantenir vius els seus objectius va quedar clar en els primers minuts. Tots dos equips van apostar per pressionar molt amunt la sortida de pilota del rival i van posar en moltes dificultats les defenses. Quan ho van poder fer, la gestió de la pilota va ser molt diferent entre els gironins i els groguets. Mentre el Girona va estar molt més còmode amb la pilota a camp rival, amb paciència per tenir possessions llargues per buscar els espais, el Vila-real va buscar més les transicions ràpides. En els primers minuts el guió va afavorir els visitants, que van tenir dues bones ocasions. Sorloth, per sort, va xutar massa creuat després d’entrar tot sol dins l’àrea (4’), i cinc minuts després Gazzaniga va fer una gran estirada per evitar el gol de Traoré des de fora de l’àrea.
Van ser els deu minuts en què més va patir el Girona durant tot el partit, i és que a partir de llavors els de Míchel van ser molt superiors. Tsygankov i Iván Martín van concentrar el joc ofensiu del Girona per la banda dreta, i des d’allà es va buscar l’àrea grogueta amb insistència. Però amb poca finor. I és que si alguna cosa li va faltar als blanc-i-vermells durant tot el partit va ser aquella precisió en els metres finals que han exhibit altres dies. Tot i això, de perill en van generar. Yangel Herrera, des de la frontal (10’) i amb una rematada de cap desviada per poc (16’) i Dovbyk, a punt de rematar a plaer dins l’àrea en un parell d’ocasions, van fer els primers avisos. L’ocasió més clara del Girona en tota la primera part, però, va coincidir amb la primera vegada que Savinho va aconseguir entrar en joc. El brasiler va fer la seva diagonal habitual i va assistir Tsygankov a l’altra banda, que amb un xut creuat i amb rosca no va trobar porteria per ben poc (27’).
L’efectivitat decideix
El tram final de la primera part i l’inici de la segona va mantenir el mateix guió. La sensació era que en el moment en què el Girona trobés aquella precisió necessària en els metres finals, el gol acabaria arribant. Però no hi va haver manera. I la veritat és que Jörgensen tampoc va haver de fer cap aturada de mèrit, per molt que el Girona va trepitjar l’àrea infinitat de vegades, ja que la defensa de Bailly i Mosquera, penjant-se a l’esquena de Dovbyk si feia falta –alguna acció va anar ben just que no fos penal– va ser d’allò més fèrria.
Viure constantment a camp contrari tenia un risc. Amb Baena, Guedes, Sorloth i Traré al davant, el Vila-real tampoc havia deixat d’amenaçar en cap moment, per molt que el Girona els va tenir molt ben controlats. Si més no, fins que una pèrdua d’Iván Martín al centre del camp es va convertir en un contraatac que, amb fortuna, va arribar als peus de Traoré i aquest va definir al pal llarg (59’).
El Girona va reaccionar molt bé, generant encara més perill. La sort, però, no estava del bàndol blanc-i-vermell. El travesser va evitar el gol des de la frontal de Tsygankov (63’), Eric Garcia, David López i Savinho van perdonar en una clara triple ocasió (65’) i Miguel no va trobar porteria amb dos bons xuts (73’ i 75’). I fins aquí va arribar el Girona, que amb onze jugadors del Vila-real a l’àrea va acabar ofuscat i lamentant un resultat injust que l’obligarà a remar per assegurar la tercera posició.