Les últimes jornades són realment dures emocionalment i mentalment. Quan saps que ja no tens cap possibilitat de salvar la categoria, és complicat mantenir la motivació alta. Tot i així, és essencial ser professional fins al final. Cada partit és una oportunitat per demostrar la teva vàlua, tant en l’aspecte individual com en el col·lectiu. També és una manera de respectar l’afició que ens ha donat suport durant tota la temporada. A més, per a molts jugadors aquestes jornades poden ser una oportunitat per mostrar-se a altres clubs o assegurar la seva continuïtat en l’equip.

Sí, i és molt positiu en l’àmbit personal. Jugar molts partits m’ha donat l’oportunitat de mantenir un bon nivell competitiu i demostrar la meva constància i compromís. Tot i les dificultats col·lectives, poder mantenir una plaça de titular em fa sentir satisfet amb el meu rendiment i em dona confiança per continuar creixent.

No considero que aquests dos anys hagin estat els millors de la meva carrera, però sí que han estat molt significatius en termes de creixement personal i professional. He après molt de les dificultats i de les situacions adverses. Els meus millors anys van ser quan vaig debutar amb el Barça, l’ascens amb el Barça B i els anys amb el Girona, en què vam aconseguir grans fites. Ara, aquests anys m’han ensenyat a valorar més les victòries i a aprendre dels errors, fet que m’ha ajudat a madurar.

Em sento un privilegiat per haver pogut jugar 145 partits a la primera divisió. No tothom té aquesta oportunitat, i és una mostra de la feina constant i la dedicació que he posat en la meva carrera. Això em dona una gran experiència i m’ajuda a ser millor jugador, aprenent de cada partit i de cada situació viscuda. Espero seguir sumant molts més partits i continuar gaudint d’aquesta competició tan exigent.

Sí, és molt complicat. Baixar de categoria és una de les experiències més dures per a qualsevol jugador. Quan treballes dur durant tota la temporada per aconseguir resultats i no ho aconsegueixes, és frustrant. A la primera divisió, els errors es paguen molt cars, i aquests dos anys hem comès molts errors en l’aspecte grupal. La manca de confiança i l’absència d’un esperit competitiu consistent ens han passat factura. No obstant això, aquestes experiències també ens ajuden a aprendre i a treballar per evitar repetir els mateixos errors en el futur.

Hi ha certes similituds entre les dues temporades, especialment en la manera com s’han precipitat els canvis d’entrenador. La clau és que el segon entrenador pugui convèncer l’equip i obtenir els resultats necessaris. Si no s’aconsegueix generar aquesta energia i confiança dins del grup, és molt difícil salvar-se. A més, cada temporada té les seves peculiaritats en termes de jugadors, dinàmiques internes i circumstàncies externes, que també han influït en els resultats finals.

Encara tinc contracte amb el Granada fins al 2027, així que el meu futur immediat passa per tornar a l’equip i preparar la propera temporada. A l’estiu, sempre poden passar moltes coses, i podria haver-hi canvis, però ara mateix la meva intenció és respectar el meu contracte i veure com evoluciona la situació. M’agradaria ajudar l’equip a tornar a primera divisió i seguir creixent com a jugador.

Sí, sempre és especial tornar a Montilivi. Vaig passar molts anys en el Girona, tant en les categories inferiors com en el primer equip, i tinc molts bons records d’aquesta època. Jugar a Montilivi sempre és una experiència emotiva per a mi. Veure el creixement del club des de la meva època fins ara és molt satisfactori, i estic orgullós de tot el que han aconseguit.

El Girona està fent una temporada espectacular sota la direcció de Míchel. Han demostrat que amb una base sòlida i un estil de joc atractiu poden arribar molt lluny. Són una de les revelacions de la temporada, no només a escala nacional sinó també a escala europea. El seu joc és dinàmic, valent i molt ben estructurat, cosa que els ha permès competir a un nivell altíssim.

Per guanyar aquest Girona cal plantejar un partit molt sòlid defensivament, pressionar alt i evitar que es trobin còmodes en la seva circulació de pilota. És important mantenir la intensitat durant els 90 minuts i aprofitar les oportunitats que es presentin. També és crucial neutralitzar les seves armes ofensives i no permetre que utilitzin les bandes amb facilitat. La clau és ser efectius en les transicions i no perdre la concentració en cap moment. I no deixar pensar jugadors que marquen les diferències o tenen bon peu, com Aleix i Blind, que et fan anar de costat a costat.

Quan vaig tenir Míchel com a entrenador ja es notava que tenia les idees molt clares i una gran confiança en el seu treball. La seva filosofia de joc era molt definida, i es veia que confiava en les seves capacitats per liderar l’equip. Aquesta confiança i treball constant han donat fruits ara, i estic molt content de veure com està triomfant en el Girona.

La seva intensitat i mobilitat. Els seus jugadors estaven molt ben coordinats, amb mecanismes de joc molt treballats. Van ser molt eficients en les seves primeres arribades i van saber mantenir el control del partit des del principi. Això va dificultar molt el nostre joc.

Els pesos pesants com Stuani, Juan Carlos, Juanpe i Borja aporten molta maduresa i experiència a l’equip. Aquests jugadors veterans són claus per mantenir l’equilibri i liderar el grup. També hi ha jugadors més joves que han fet un gran pas endavant i han contribuït significativament als èxits de l’equip.

Sí, mantinc contacte amb diversos amics i coneguts del club. Stuani, Mate, Gali o l’Òscar de seguretat... Sempre és un plaer tornar a veure’ls i recordar els bons moments que vam compartir. A més, és gratificant veure com el club continua creixent i aconseguint èxits.

No diria que és ràbia, però sí que em queda l’espina de no haver pogut contribuir als èxits del Girona aquesta temporada. Estic molt content per ells i per tot el que estan aconseguint, però evidentment m’hauria agradat formar part d’aquesta gran temporada. Tot i així, estic orgullós del meu trajecte i continuo treballant per donar el millor de mi en cada oportunitat.

Sí, en el Girona vaig viure uns anys molt importants per al meu desenvolupament com a futbolista, sobretot el primer any amb Rubi; jo era juvenil i vaig aprendre què era ser professional. Tot i les dificultats del club en aquell moment amb canvis de presidents, concursos de creditors, impagaments, etc., vaig aprendre molt del dia a dia i dels jugadors veterans que em van ajudar a créixer.

En aquell equip hi havia Jandro, Juanlu, Acuña, però segurament em vaig fixar més en Marcos Tébar per la posició i perquè va créixer molt amb Francesc Ferrer, Rubi, un entrenador que va ser especial per a mi i que em va ajudar molt.

El Girona ha canviat molt en els últims anys. L’estabilitat que ha aportat Quique Cárcel com a director esportiu i el suport del City Football Group han estat claus per al creixement del club. Ara és un club molt més sòlid, amb una estructura molt ben definida i amb ambicions més grans. Això es reflecteix en els resultats i en la manera com el club es projecta cap al futur.

No hi mantinc un contacte personal, però reconec que ha fet i continua fent un gran treball com a director esportiu. Tot i les discrepàncies futbolístiques que vam tenir en el passat, és un gran professional i el treball que ha fet per al Girona és admirable. La seva visió i gestió han estat claus per al creixement i l’èxit del club.

Savio i Couto. Couto ha madurat molt tàcticament i físicament, s’ha convertit en una peça clau de l’equip. Savio, per la seva banda, és molt desequilibrant i aporta molta qualitat en l’atac. Els dos brasilers han fet un salt de qualitat important en l’equip i han estat decisius en molts partits.

Els jugadors amb qui mantinc contacte, sobretot Stuani, m’expliquen que estan disfrutant molt d’aquesta temporada històrica. És un moment únic i especial per a ells, i estan aprofitant cada partit al màxim. Estan molt orgullosos del que han aconseguit i gaudeixen de l’experiència de competir a un nivell tan alt.

Jo crec que encara tinc anys de recorregut, però en el futbol mai se sap. Estar a casa a mi m’agrada molt, però en un futur hi podré estar molt de temps si tot va bé. I mai se sap. És clar que tornar a Girona sempre és especial, però no em plantejo ara mateix més enllà del dia a dia. Amb dues nenes tampoc tens temps de plantejar-te moltes coses, i l’important és que estiguin bé, que tinguin salut i nosaltres estar feliços a casa, que és després el primordial que et dona estar bé al camp.

A l’aficionat gironí li diria que gaudeixin al màxim d’aquesta temporada històrica. És un moment únic per al club i per a la ciutat, i cal aprofitar-lo. Estigueu orgullosos de l’equip, del que han aconseguit i del que representen. Aprofiteu aquest moment per enganxar-vos al Girona i feu-vos del club al cent per cent. El vostre suport és fonamental per continuar creixent i assolir nous èxits en el futur blanc-i-vermell.