Fins i tot el teló és màgic
El Girona posa el punt final a un curs de somni amb una golejada escandalosa contra el Granada (7-0), que s’esmicola davant un equip tocat per una vareta
Tres gols de Dovbyk li permeten acariciar el Pitxitxi el dia en què els gironins s’enfilen als 81 punts
Senyores i senyors, posin-se dempeus. Tota la temporada 2023/24 es recordarà com una oda al futbol d’un Girona que ha estat molt per sobre de les expectatives i deixarà una petjada inesborrable. I quin colofó. Ahir, el dia que tocava posar el punt final al curs, el que van fer els homes de Míchel no es pot ni descriure amb paraules. La cloenda només podia ser així, amb els gironins gaudint i fent gaudir sobre la gespa per acabar signant la màxima golejada de la temporada en tota la lliga i de la història del club a primera divisió. Un 7-0 estratosfèric a un pobre Granada que no va saber ni d’on li queien. Perquè en un partit en què no hi havia res en joc el Girona ho va donar tot, com si l’hi anés la vida. Hi havia dos reptes pendents d’assolir i –no podia ser d’una altra manera– els gironins no els van deixar escapar. Un ja és al sarró, perquè el Girona tancarà la temporada amb uns espectaculars 81 punts, una xifra només a l’abast de Madrid, Barça i Atlético fins ara. I un altre que es definirà avui, perquè Dovbyk va marcar tres de les set dianes del Girona i, amb 24 gols, assalta el Pitxitxi en espera del que Sorloth, amb 23, faci avui al camp de l’Osasuna.
L’alineació de Míchel per a l’ocasió ja va ser una declaració d’intencions. Dels indiscutibles, només Savinho, per temes personals que li han complicat la setmana, va començar el partit a la banqueta. Això sí, els primers minuts no van ser senzills per al Girona. El Granada va amenaçar amb un parell d’arribades de segona línia. Res de l’altre món, però suficient per estar alerta. I és que el Girona tampoc va poder crear molt perill. En la primera mitja hora, xuts llunyans de Yangel Herrera (9’), Aleix Garcia (22’) i Tsygankov (17’ i 26’) van ser totes les ocasions d’un equip que, enmig dels dubtes de si buscar Dovbyk o no, no trobava els espais.
Una hora descomunal
El ritme no era molt alt. Més d’un ja volia que s’acabés el partit i començar la festa de després, però de cop i volta el guió va saltar pels aires. En un córner servit en curt Tsygankov va trobar el cap d’Eric Garcia, que amb un bon cop de cap al segon pal va obrir la llauna (30’). A partir de llavors, el recital. Tsygankov, quan Dovbyk ja l’esperava darrere seu, va fer el 2-0 només tres minuts després. I ja en el 44’, Iván Martín va trobar Portu en profunditat i el murcià va forçar un penal. Només el podia xutar Dovbyk, i l’ucraïnès no va fallar. 3-0 i 22 gols.
La lluita pel Pitxitxi de Dovbyk va ser el que va animar fora mida la segona part. Míchel va anar fent canvis, sempre afegint poder ofensiu, però lògicament sense tocar l’ucraïnès, que en tot moment va anar boig pel gol. Una bogeria sana, esperonant els companys sense mals gestos. I els seus companys el seguien. Perquè en tot moment va fer la sensació que el Girona necessitava una golejada espectacular per aconseguir algun objectiu.
La segona part ja va començar amb el Girona mossegant. Montilivi va tardar poc a embogir. Llàstima d’un gol anul·lat a Dovbyk per fora de joc (50’). Però els gols van anar caient de madurs. Tsygankov, assistit per un Savinho que acabava d’entrar, va fer el 4-0. L’operació Buscar Dovbyk ja era descarada. En cada gol l’ucraïnès, o algun company, anava a buscar la pilota a la porteria per sacar ràpidament. Ningú perdia ni un segon, excepte els jugadors del Granada, que demanaven una clemència que no van rebre.
La maneta va arribar en el 75’. Bona maniobra de Pablo Torre per a Stuani i assistència de l’uruguaià per a Dovbyk, que com si no l’hi anés res va definir davant Marc Martínez amb molta calma per fer el 5-0 i el seu 23è gol. Fins i tot l’ucraïnès es va permetre el luxe de repartir una assistència, a Stuani, en el 6-0 (78’). En els últims minuts, com en tota la segona part, el Girona va tenir tancat el Granada a la seva àrea i el premi gros va acabar arribant. Savinho va forçar un penal que, novament tothom, amb Stuani al camp, va donar a Dovbyk perquè arrodonís un partit, una temporada i un somni amb el 7-0 i el seu 24è gol. Veure-ho per creure-ho. Com et trobarem a faltar aquest estiu, Girona!
