L’hora dels despatxos
Amb la temporada acabada, és el torn que la propietat i la direcció esportiva del Girona posin fil a l’agulla a tots els afers oberts que hi ha
La solució per poder participar en la Champions League (abans del 3 de juny) i la confecció de la plantilla, el que més feina donarà
Una vegada el Girona ha tancat oficialment una temporada que quedarà per a la història del club i en la memòria de tots els aficionats al futbol, les oficines de Montilivi agafen el relleu amb la pressió i el compromís d’allargar la dolçor i l’eufòria de tots solucionant els diversos fronts oberts generats, precisament, per un curs inversemblant d’un equip que disputarà la Champions League de la campanya 2024/25. I és que haver-la fet tan grossa ha obligat l’entitat a engegar la maquinària burocràtica des dels despatxos i una planificació que serà una selva en la qual Quique Cárcel i el seu equip hauran de batallar per fer valer el talent que posseeixen actualment, retenir-lo, sempre que es pugui, i rellevar les peces que marxin, i les que no tornin, amb futbolistes que mantinguin o apugin el nivell i parlin el mateix llenguatge que Míchel.
Satisfer la UEFA
El Girona ha de complir els requisits que posa la UEFA per garantir l’esportivitat entre equips d’una mateixa propietat que juguin els seus tornejos. I això ho ha de fer abans del 3 de juny, que és quan acaba el termini imposat per l’òrgan de control de l’ens esportiu. El Girona i el City ja saben des de fa setmanes –i mesos– que han de reformular la seva relació per tal de poder competir tots dos en la propera i renovada Champions League. Aviat s’hauria de saber quina és la solució a l’entramat que obliga el City Football Group a vendre o cedir bona part del seu paquet d’accions a un tercer per esvair qualsevol dubte sobre el control de les decisions que puguin tenir sobre el club gironí –de retruc, membres relacionats amb el City, actualment al consell d’administració, cediran el seu càrrec–. Així doncs, el City podria despendre’s directament de part de les seves accions o formar una estructura mercantil amb gestió independent i supervisada per la UEFA. Les dues opcions són factibles, sobretot la primera, tenint en compte que la resta de màxims accionistes podrien sostenir el paquet dels anglesos –Marcelo Claure i Pere Guardiola, a través del Girona Football Group, són afins al City, però desmarcats d’aquest jurídicament–. En tot cas, aquest assumpte mai ha preocupat al club gironí, i és que existeixen precedents recents d’altres clubs pertanyents a una mateixa propietat que han pogut participar simultàniament en competicions europees.
L’altre aspecte en què s’ha de treballar en relació amb la màxima competició continental és l’estadi de Montilivi, que haurà de presentar millores i adaptacions per complir les exigències pactades amb la UEFA, que ja va donar el vistiplau perquè fos escenari de Champions. No s’esperen grans obres a l’estadi –com a molt un milió d’euros d’inversió– i tot aniria destinat a habilitar el camp per complir la normativa. Amb marge fins al setembre, les obres no s’haurien de dilatar, sobretot per millorar els accessos per a l’afició rival o els acords i ajudes de l’Ajuntament en dies de partit entre setmana.
La parcel·la esportiva
El Girona disposa avui de 28 jugadors amb contracte per a l’any vinent, comptant els qui han tingut dorsal de filial enguany i que han estat en dinàmica amb el primer equip i els que retornen, en aquesta condició, després d’una cessió. Tres acaben contracte, i són Juan Carlos Martín i Borja García, que no continuaran, i Juanpe, que podria rebre una oferta de renovació del club. Els cedits retornen, de moment, al seu club d’origen –Savinho, Yan Couto, Eric Garcia i Pablo Torre–; a alguns se’ls oferirà una sortida pactada en forma de rescissió, mentre que a un gruix important altres clubs de més potencial els oferiran una nova aventura amb un nou contracte. És aquí on el club blanc-i-vermell haurà de fer-se valer per intentar retenir talent –costarà– o, com a mínim, ingressar diversos milions en traspassos que ajudaran a la reconstrucció –llavors el marge d’error serà reduït.
Sembla evident que grans clubs europeus trucaran a les portes d’Artem Dovbyk –Pitxitxi de primera–, Miguel –el Madrid té una opció per repescar-lo–, Iván Martín, Viktor Tsygankov o Aleix Garcia, que podria ser el primer a marxar amb una suculenta proposta del campió de la Bundesliga enguany, un Bayer Leverkusen disposat a pagar entre 15 i 20 milions.
Serà un estiu llarg en tots els aspectes i en l’horitzó també s’han d’esvair dubtes respecte a la campanya d’abonaments 2024/25, o a la fórmula que s’utilitzarà per encabir tothom amb les reduccions d’aforament de Montilivi per a la Champions, un altre front obert important.