La campanya 2018/19 va acabar sent un malson per a un Girona que no veia a venir el descens fins que el va atropellar després de firmar un tram final de lliga nefast. Perdre nou de les deu últimes jornades va condemnar un equip gironí que en tot just la segona temporada a la màxima categoria no va tallar la dinàmica pèssima amb un Eusebio Sacristán inoperant sense trobar solució a la sagnia. Això que el curs havia estat meritori, sobretot fora de casa, ja que els blanc-i-vermells van esgarrapar un punt al Camp Nou contra el Barça (2-2) i victòries a Mestalla contra el València (0-1), al llavors anomenat RCDE Stadium sobre l’Espanyol (1-3) o, la més sonada, al Santiago Bernabéu contra el Madrid (1-2).

A més dels bons resultats a domicili, els gironins van aconseguir un nou sostre del club en la copa del Rei, igualat enguany amb la participació en els quarts de final. En aquella edició, el format de la competició encara era de doble partit en cada una de les eliminatòries, un desgast que va acabar passant factura a un Girona que després de vèncer a Butarque contra el Leganés un 16 de març va mig celebrar la permanència amb un tram final que afrontaven amb nou punts de marge respecte al descens.

Les derrotes es van anar acumulant i l’equip –i el tècnic– van entrar en una espiral de la qual no van saber sortir ni en la final a cara o creu contra el Llevant a Montilivi en la penúltima jornada (1-2). Guanyant, els blanc-i-vermells podien fer un pas endavant per salvar el coll i arreglar una campanya que va acabar amb el club tornant a l’infern de segona A, un pou del qual va costar sortir-ne tres finals de play-off amb dues decepcions i una pandèmia de difícil digestió.

Després d’un primer curs increïble en l’aspecte golejador amb 21 dianes, Stuani va tornar a enfilar-se fins a les 19, un bon grapat que no van servir per evitar el descens. Tampoc les 9 de Portu, i és que entre els dos futbolistes, que actualment s’han retrobat per treure’s l’espina i gaudir d’una campanya històrica junts, van fer ni més ni menys que el 75% del total de gols de l’equip, que es va quedar amb 37 –enguany n’ha fet 85.

La temporada va servir per veure la irrupció de Pedro Porro, que va acabar traspassat al City l’estiu següent i en els darrers anys ha fet carrera per Europa i s’ha convertit en internacional absolut amb la selecció espanyola, o l’escalenc Valery, fins llavors al primer equip, però també, desgraciadament, per comprovar que noms que havien de ser importants com Patrick Roberts, Seydou Doumbia o Mojica van tenir un paper secundari pel pobre rendiment –el colombià, per una lesió greu al genoll.

Amb el temps, la temporada 2018/19 segur que va ser un aprenentatge per a tots els estaments del club. Caure per créixer ha estat una de les fórmules forçades que han fet gran el Girona.