Inici inversemblant

Instal·lat en un núvol i vivint un somni del qual no es volia despertar, el Girona va tenir un començament de campionat increïble que va allargar fins a firmar una primer volta a l’alçada del millor Madrid de Mourinho o Ancelotti, o del millor Barça de Guardiola o Tito Vilanova. Dels 48 punts en total, els gironins en van sumar 23 de 27 possibles com a visitants, enllaçant set victòries després d’empatar en el debut al Reale Arena contra la Real Sociedad (1-1). Sevilla, Granada, Vila-real –amb els tres punts el Girona es va posar líder de primera per primera vegada en la seva història, ja en la setena jornada–, Cadis, Osasuna, Rayo Vallecano i Barça, amb una victòria brutal i històrica, van ser les víctimes d’un conjunt blanc-i-vermell que estripava els rivals a còpia de bon joc i que ocupava totes les portades gràcies a tot el que desprenia –va arribar a guanyar catorze partits en setze jornades.

Segona volta ‘humana’

Just coincidint amb l’inici de la segona meitat de la lliga, els de Míchel van frenar en sec els seus excel·lents resultats a fora. El Girona va perdre el primer partit, al Bernabéu contra el Madrid (4-0) –també havia perdut el primer partit a Montilivi contra els blancs (0-3)–, i sortint de l’estadi madrileny va encadenar quatre derrotes més; això sí, en camps també exigents com San Mamés, el Coliseum de Getafe, Son Moix i el Cívitas Metropolitano. Tot i tenir alguna possibilitat d’esgarrapar algun punt en aquests estadis, l’equip blanc-i-vermell es va sostenir per complet amb els resultats a casa per mantenir-se amb marge en posicions de Champions, però va quedar descartat de la lluita pel títol –paraules majors–, i, fins i tot, va perdre la segona posició en detriment d’un Barça que venia en progressió i que va haver de suar per mantenir-la en les últimes jornades, després de perdre a Montilivi pel mateix resultat que a Montjuïc (4-2).

Victòries inoblidables

Al llarg de la seva història, el Girona s’ha imposat en estadis clàssics del futbol estatal i aquest any ha pogut cantar victòria, per segon curs consecutiu, al Ramón Sánchez Pizjuán contra el Sevilla, a la Ceràmica contra el Vila-real, a Mestalla en l’última sortida, que li va permetre assegurar la tercera posició històrica en el campionat, i també a l’estadi Lluís Companys, la casa del Barça des d’aquesta temporada i fins a finals del 2024, o començaments del 2025. Els de Míchel, tot i que en algun tram de partit van patir, van acabar imposant el seu joc ofensiu i efectiu amb una golejada final per a la història del club (2-4), que va permetre a la plantilla gironina fer un cop contundent damunt de la taula i mostrar al món que el bon inici de la temporada no era flor d’un dia. Les dianes de Dovbyk, Miguel Gutiérrez, Valery i Stuani, ja en el tram final, van fer esclatar d’eufòria un Girona que mediàticament va arribar a nivells insospitats gràcies la grandesa i contundència del triomf.

Els números de l’equip fora de casa han consolidat durant la temporada els objectius ambiciosos que s’ha anat fixant el club després que la permanència fos virtual abans d’acabar el 2023 i la lluita per una posició en competició europea fos una evidència tot just en l’inici del 2024.

A més de les deu victòries en la lliga, els de Míchel també es van mantenir vius en la copa del Rei i van superar eliminatòries gràcies a les victòries fora de casa contra el San Roque de Lepe (1-2), l’Oriola (2-5) i l’Elx (0-2). En els quarts de final, i en l’inici de la mala ratxa a domicili en la lliga, l’equip va caure a Mallorca (3-2).