Montilivi voreja l’excel·lència
El Girona ha firmat uns números increïbles com a local, amb 15 victòries i només dues derrotes
Amb 47 punts, els tercers que més, els de Míchel han estat els més golejadors a casa (53 gols)
La brillant temporada del Girona no s’explica sense la gran trajectòria de l’equip a l’estadi de Montilivi, on gairebé cada partit l’ha comptat com a victòria, com un equip gran, com un conjunt dominador del joc. I és que, a casa, els de Míchel sempre s’han mostrat amb un caràcter altament ofensiu –a fora, també–, amb un ritme vertiginós en la circulació i amb l’obligatorietat autoimposada d’obtenir sempre els tres punts. Realment ha estat així fins a l’últim minut de la competició, en què els gironins van superar el Granada per 7-0, van ajudar Artem Dovbyk a aconseguir el trofeu Pichichi i, de retruc, l’equip es va convertir en el més golejador com a local de tota la competició, amb 53 gols, per sobre dels 48 que el Madrid ha fet al Santiago Bernabéu, una altra proesa.
El Girona va empatar en la primera jornada de lliga a Anoeta contra la Real Sociedad (1-1), però una jornada després ja va poder cantar victòria a casa contra el Getafe (3-0). L’equip de Míchel ha demostrat mà de ferro davant dels seus imposant el seu joc contra tots els rivals, menys el Madrid. El conjunt blanc va saber jugar les seves cartes a Montilivi amb una victòria des de l’efectivitat, malgrat que els gironins, que feia tres dies havien aconseguit el lideratge al camp del Vila-real, van sortir elèctrics, amb pal de Tsygankov inclòs. L’arribada dels d’Ancelotti va apagar una mica la flama gironina en un partit marcat per l’entrada criminal de Nacho a Portu. Aquella va ser la primera derrota del curs a casa i en tot el campionat, ja en la vuitena jornada, i no n’arribaria cap més a Montilivi fins a la jornada 36, precisament contra el Vila-real (0-1), que va assaltar Montilivi tot i ser dominat pels de Míchel de cap a peus.
Una ratxa boníssima
Abans de perdre contra el Madrid, el Girona ja havia guanyat el Getafe, Las Palmas i el Mallorca, i entre les dues úniques derrotes del curs, la plantilla blanc-i-vermella va aconseguir una sèrie de resultats brutal, amb onze triomfs i dos empats –a més del Madrid i el Vila-real, l’Athletic i la Real Sociedad han estat els altres dos equips que han esgarrapat algun punt en la seva visita a terres gironines–. En la ratxa increïble, hi consta una sèrie de cinc victòries consecutives com a local per primera vegada en la màxima categoria –contra el Rayo Vallecano, l’Osasuna, el Betis, el Cadis i el Barça.
Contra els blaugrana, l’equip gironí va aconseguir repetir el resultat que ja va obtenir en la primera volta a Montjuïc (2-4) i, de retruc, es va classificar matemàticament per participar en la propera i renovada Champions League de la campanya 2024/25. El Girona va aconseguir contra el Barça la cinquena remuntada del curs davant de la seva afició –Christensen va avançar els blaugrana amb un gol matiner, i Lewandowski, abans del descans, amb l’1-2–, un fet de molt mèrit i que diu molt de l’orgull dels jugadors –també van remuntar a casa contra el Mallorca, l’Almeria, el València i el Sevilla, en un partit en què es va veure un hat-trick de Dovbyk en només sis minuts, del 13 al 19, que va servir per deixar en no res la diana inicial d’Isaac.
L’ariet ucraïnès del Girona encara faria un altre trio de gols davant la seva afició. Va ser en el darrer partit de lliga, contra el Granada, que va permetre a l’equip establir un nou sostre de gols en un partit en la màxima categoria i ajudar el seu company a aconseguir el trofeu Pichichi del curs, amb 24 gols, per sobre de Sorloth del Vila-real (23). El 7-0 contra un conjunt andalús ja descendit supera el 6-0 que el Girona de Machín va clavar a Las Palmas de Paco Jémez el primer curs a primera, en un partit en què Michael Olunga es va erigir en el principal protagonista fent el primer hat-trick d’un jugador blanc-i-vermell en l’elit.
Aquest Girona per a la història ha acabat aconseguint 47 punts com a local, el tercer que més, darrere del Madrid (51) i l’Atlético (49), i un més que el Barça (46). Les set últimes dianes van ajudar els de Míchel a ser els màxims golejadors a casa, ni més ni menys que amb 53, només cinc menys respecte a les que van aconseguir en les 38 jornades del curs passat (58), setze més que en la campanya del descens (37) i tres més que la temporada de l’estrena en la categoria, que, fins aquesta, havia estat la millor de la història del club. Dades que es diuen ràpid, però que eleven al cel un curs inoblidable.
