Perfeccionant el mur
El Girona ha fet dues o tres passes endavant en el joc ofensiu però també en l’aspecte defensiu, vital per tenir equilibri i ser sòlid
En un any de rècords, els de Míchel estableixen en 12 les porteries a zero en un curs a 1a
El Girona ha fet un gran curs en tots els aspectes i així ho demostren els números. En atac, l’equip dirigit per Míchel Sánchez he trencat tots els registres enfilant-se fins als 85 gols a favor, però en defensa, la millora de la plantilla ha estat significativa respecte a la temporada passada. Els blanc-i-vermells han estat el novè equip que menys ha encaixat de tota la categoria, amb 46 gols, superats pel Madrid (26), l’Athletic (37), la Real Sociedad (39), l’Atlético (43’), el Mallorca (44), el Barça (44), el Betis (45) i el València (45). Si bé sembla que les 46 dianes són una sagnia important per a un equip que ha quedat tercer i s’ha classificat per disputar la pròxima Champions League, la capacitat ofensiva del Girona ha tapat qualsevol falta de solidesa, tot i la millora contrastada. El fet és que els gironins han encaixat nou gols menys que la campanya passada (55) i, en un any de rècords, han fixat un nou sostre de porteries a zero per al club en la màxima categoria, amb dotze en total –el curs passat se’n van firmar només quatre, totes en la segona volta del campionat.
Ajustaments tàctics
Míchel s’ha centrat des que va arribar a ajustar la pressió defensiva que dona equilibri al joc ofensiu del seu equip. A primera, el forat al darrere en l’inici del curs passat va generar uns dubtes que en la segona part de la campanya, després del mundial de Qatar, es van començar a esvair coincidint també amb la millora de resultats. El concepte “viatjar junts” és dels més repetits en la sala de premsa de Montilivi i aquest, els ajustaments en la pressió, ha funcionat –i encara ho pot fer més–. Dovbyk se n’ha fet un fart, més enllà de fer gols; Iván Martín des de la mitja punta era dels primers que saltaven, i els extrems, tot i que no solen ser els més treballadors en aquests aspectes, s’han posat la granota de treball. Tsygankov ha fet un pas endavant defensivament, així com Yan Couto –amb Portu ve de sèrie– i Savinho, que ha sorprès per la seva solidaritat, sobretot, quan Miguel abandonava la seva posició per incrustar-se a la mitjapunta i l’equip perdia l a possessió. Al cos tècnic, del brasiler han agradat el desvergonyiment, la verticalitat, la tècnica, però sobretot, la professionalitat i aquesta feina fosca que no va relacionada mai amb les grans estrelles del futbol mundial.
Assegurança defensiva
Més enllà d’aportar una bona sortida de pilota essent els centrals perfilats a banda dreta i esquerra en la línia de tres, Eric Garcia i Daley Blind han dotat l’equip de seguretat defensiva, intel·ligència tàctica i contundència quan el joc i el rival ho han requerit. Els dos elements nous respecte al curs passat han permès al Girona i a Míchel donar un impuls qualitatiu a tots els nivells que ha estat clau per entendre les millores defensives, però també les ofensives.
A més, Gazzaniga s’ha mostrat molt millor amb els peus que en els seus inicis al club i sota pals ha tingut intervencions providencials que han ajudat l’equip a sumar punts, el que s’espera d’un porter d’equip de la part alta de la classificació. L’argentí ha jugat la totalitat dels minuts en les 38 jornades de lliga i encadena les últimes 16 porteries a zero del club en la màxima categoria (4+12). El de Murphy, renovat fins al 2027 al febrer, partirà amb avantatge per continuar sota pals el curs 2024/25, tot i que el club pensa a fitxar un porter que hi competeixi directament per la titularitat amb la perspectiva que s’hauran de jugar tres competicions. La direcció esportiva oferirà un altre any a Juan Carlos per ser tercer porter i Toni Fuidias anirà cedit per acumular minuts, probablement en un equip de segona A.
