Ja és part del cor
Juan Carlos ha assumit el rol secundari convertint-se en una peça clau del vestidor del Girona
Com a tercer porter podria sumar un curs més
Míchel no s’ha cansat de repetir que dins del vestidor del Girona hi ha una sèrie de jugadors que representen el club, que són el cor i l’escut. Stuani, Borja García, Juanpe Ramírez i Juan Carlos són els qui més vivències poden explicar als seus companys, per la veterania que tenen i per les penúries i tristeses que han viscut com a blanc-i-vermells –moltes més que alegries–. I els seus discursos a l’ajuntament o a la Copa van anar en la mateixa direcció amb la importància de recordar el passat i l’origen per ser més sòlids i estar units en el futur. Per a Juan Carlos Martín, protagonista tot i no jugar en la lliga de la millor temporada de la història del Girona, aquest no ha estat un curs fàcil. Si bé a ell poques coses li ha hagut d’explicar Míchel sobre el paper que tindria durant la campanya, el de Marchamalo ha hagut de superar obstacles que no s’esperava. Juan Carlos ha treballat per estar cada setmana a punt per, si passava qualsevol cosa, competir i ajudar l’equip. Quan s’acostava la copa, una competició en què entrava en competència amb Toni Fuidias, el 3 d’octubre, es va donar un fort cop a la base de l’òrbita de l’ull esquerre que el va enviar al Trueta, on li van localitzar una fractura que el va tenir dos mesos fora de combat.
Sense poder ajudar en els entrenaments ni competir en les dues primeres eliminatòries de la copa, Juan Carlos, home de confiança de Míchel, sí que es va poder vestir de curt en un partit oficial, més d’un any després, en els setzens de copa. El passat dia de Reis, el porter es va treure l’espina –l’últim va ser en l’eliminació de la copa a mans del Cacereño un 22 de desembre del 2022–, i va ser titular també en els vuitens contra el Rayo a Montilivi i en els quarts a Son Moix contra el Mallorca, les seves tres úniques aparicions en tota la campanya.
Juan Carlos s’ha convertit en peça clau del vestidor, en una part d’aquest cor que sempre anomena Míchel després d’arribar al club l’estiu del 2019. Amb 36 anys, és el millor exemple de la figura d’un tercer porter que ajuda companys i cos tècnic, i podria sumar altre curs per competir amb un nou segon en competència directa amb Gazzaniga per la posició de titular.