Hi ha molts jugadors que aquesta temporada han rendit a un nivell a prop de l’excel·lència, i és que, si no, no hauria estat possible concebre el curs històric que ha fet el Girona. Sense cap mena de dubte, Miguel Gutiérrez és un dels jugadors que representen una evolució més consistent i un rendiment top entre els laterals esquerre de la lliga. Però el bon paper del madrileny tampoc s’explica sense la variació tàctica que Míchel Sánchez ha inventat per a ell, una reajustament pensat per tenir una opció de passada més en sortida de pilota i, de rebot, neguitejar i desestructurar els rivals amb aquest component més a la zona de tres quarts, a l’alçada de la mitjapunta i amb total llibertat de moviments. La disposició de sortir amb pilota controlada i una línia de tres centrals –habitualment Eric Garcia, que passava del lateral a una de les peces a l’eix, David López i Daley Blind– permetien a Miguel abandonar el lateral esquerre per oferir aquesta opció de més als companys –normalment era Blind qui el buscava entre línies per superar la pressió–. Després, la bona tècnica i intel·ligència de l’ex del Madrid per interpretar els espais i combinar amb els companys –intentava buscar Savinho o directament Dovbyk– han catapultat Miguel a ser peça clau del millor Girona de la història, a ser premiat per LaLiga en els guardons de final de curs i a temptar tot un Madrid campió de la competició i de la Champions League a repescar-lo, gràcies a l’opció de compra per 8 milions que es guarda cada estiu fins a la finalització del seu contracte, el 2027. Tot i que a hores d’ara no és clara aquesta opció –potser els blancs l’executen per assegurar-se el 100% dels drets en comptes del 50% actuals i cedir-lo de nou al club blanc-i-vermell–, la cua dels pretendents per a Miguel arribarà de Girona fins a la capital.

El nivell de confiança del lateral format en el futbol de base del Madrid ha arribat a ser tan elevat durant gairebé tota la temporada que s’ha permès en cada partit fer filigranes, passades al primer toc, desequilibrar al més pur estil Savinho, o combinar amb el brasiler per una banda esquerra que ha causat veritables estralls. I és que, si bé el de Belo Horizonte ha fet deu assistències en la lliga, el lateral esquerre, a part de fer dues dianes –les dues al Barça en cada un dels partits contra els blaugrana–, també ha repartit set regals de gol als seus companys, unes dades a l’alçada de pocs laterals de la competició.

Des de la seva arribada al club, Miguel és una peça indispensable per a Míchel Sánchez, que va veure clar, juntament amb Quique Cárcel, que el club havia de fer un esforç per aconseguir els seus serveis –el 50% d’aquests– i pagar 4 milions al Madrid per un lateral esquerre que amb prou feines havia trepitjat l’elit, això sí, en una desena de partits amb el primer equip del conjunt blanc. Si el Girona acabés perdent Miguel Gutiérrez, la feinada per trobar un perfil semblant i encertar seria molt elevada. Això, o canviar l’engranatge o mètode d’atac.