Després d’uns sis mesos d’adaptació en què ja va començar a marcar diferències durant la temporada 2022/23, tothom esperava que Tsygankov fos un dels jugadors més importants del Girona aquesta temporada, si no el que més. I l’ucraïnès no ha decebut. La seva qualitat i visió de joc l’han convertit en una peça fonamental per a Míchel en la millor temporada de la història del conjunt blanc-i-vermell. És veritat que no es pot dir que hagi estat el jugador més diferencial, i possiblement no entra ni en el podi, perquè Dovbyk, Savinho, Aleix Garcia, Blind i d’altres han posat el llistó molt alt, però les expectatives les ha complert. I és que l’ucraïnès ha demostrat que és un jugador d’allò més especial. De la seva temporada no se’n recordaran les filigranes. Tampoc gols carregats d’èpica. I potser, fins i tot, costarà recordar un partit sencer en què hagi estat un pas per sobre la resta. Però la seva màgia rau en la constància. I és que Tsygankov s’ha erigit com un dels extrems del moment per mèrits propis, a base d’una feina minut a minut i partit a partit que va destrossant les defenses rivals, fins que algú, sigui ell o un altre, aprofita tot allò que l’ucraïnès genera. I ho ha fet ja sigui des de l’extrem dret, la seva posició més habitual, com a la mitjapunta, on no hi ha sumat tants minuts, però sempre que ha aparegut pel mig ha fet molt mal a les defenses rivals.

Hi ha dos partits de la temporada de Tsygankov que sí que mengen a part. I tots dos tenen un denominador en comú: l’entesa amb Dovbyk. I aquí toca un parèntesi, perquè un dels grans mèrits d’aquesta temporada és que, per poc que hi tingués a veure, convencés el seu compatriota de venir al Girona. Que continuïn junts és el somni. El primer dia en què es va veure el millor Tsygankov va ser en la victòria al camp de l’Osasuna (2-4) en la jornada 12, quan va assistir Dovbyk en el 2-2 i va marcar el 2-3. I el segon, en un gran escenari, i és que va ser una peça clau en la victòria al camp del Barça (2-4). Aquell dia va abandonar la banda dreta per actuar de segon punta al costat de Dovbyk, i entre tots dos van destrossar la defensa blaugrana. No va marcar, però no li va fer falta. El seu partit va ser majúscul i al Lluís Companys encara hi ha qui el busca.

A pas de formiga i sense fer gaire soroll, Tsygankov ha acabat la temporada amb unes xifres magnífiques. Vuit gols, arrodonint la xifra amb el doblet contra el Granada en l’última jornada, i set assistències són paraules majors. L’ucraïnès ha estat el quart màxim golejador de l’equip i el quart màxim assistent. I això que no ha disputat tots els minuts que tant ell com el Girona haurien volgut. Perquè si una pega es pot posar a la seva temporada han estat els problemes físics. Fins en quatre ocasions Tsygankov ha hagut de frenar. Per petits períodes de temps, però suficients per haver-se perdut vuit jornades de lliga, a més de quatre partits en què ha començat a la banqueta perquè Yan Couto li ha cobert la posició gairebé a la perfecció quan ell ha faltat.