Experiència per ajudar
El Girona renova Juan Carlos Martín fins al 2025 i assegura una peça demanada per Míchel que és un tercer porter veterà i gestor de grup
El jugador enllaçarà sis cursos al club, on ha disputat 124 partits oficials
Un dia després d’anunciar la renovació de Juanpe Ramírez, el jugador que enllaça més campanyes al club i amb una àmplia experiència, el Girona va fer un pas més comunicant la continuïtat per una campanya més de Juan Carlos Martín. El de Marchamalo ha acceptat el rol de tercer porter dins la plantilla, una peça demanada pel mateix Míchel Sánchez, que veu en el manxec un home de confiança i una veu autoritzada, per l’experiència dins del club i en el futbol, per fer de gestor juntament amb altres il·lustres com Stuani o el mateix Juanpe. Juan Carlos no s’ha volgut perdre el fet de viure l’experiència del debut a la Champions League després de passar moments d’amargor amb dues finals de play-off perdudes a Montilivi contra l’Elx i el Rayo Vallecano, però també ser protagonista d’un altre de dolç, com l’ascens en la tercera final consecutiva de la promoció amb final feliç a Tenerife –ningú oblida la seva aturada providencial a Burgos en l’última jornada, que va permetre a l’equip classificar-se per a la lluita de l’ascens.
Juan Carlos va arribar al Girona el 2019 procedent del Lugo, just després del descens traumàtic a plata dels gironins. El manxec aterrava al club ja amb 31 anys i una àmplia experiència a segona A i també a primera, categoria en la qual sempre que hi havia competit, amb el Còrdova i el Rayo Vallecano, havia descendit. Tot i un inici irregular i la pèrdua de la titularitat en la segona meitat del curs a mans d’Asier Riesgo, Juan Carlos va ser fix en les dues campanyes següents amb l’equip gironí jugant-se un ascens que finalment va arribar la campanya 2021/22. Ja a primera, el porter va mantenir la posició en espera de la incorporació d’un nou company que a la fi, i en plena mala ratxa de l’equip i personal, li va acabar prenent la posició fins a dia d’avui. I és que Gazzaniga s’ha fet fort sota pals davant d’un Juan Carlos que s’ha repartit les eliminatòries de copa del Rei dels dos últims cursos amb el jove Toni Fuidias, que en la implantació dels nous rols sota pals, ja explicada en aquest mitjà, sortirà del club en forma de cessió, si renova el seu contracte primer, o en forma de alliberament de mutu acord.
Competència en segon pla
La direcció esportiva del club té la intenció de fitxar un altre porter que competeixi de tu a tu amb Gazzaniga per la titularitat, una peça que ajudi el grup a tenir més qualitat i els integrants que s’hi juguen l’únic lloc estar al 100% físicament i mentalment per oferir el millor rendiment possible. En aquest sentit, ja amb 36 anys, Juan Carlos sap que el seu paper principal no serà competir per la titularitat, tot i que en el món del futbol tot pot canviar per factors externs incontrolables. Si més no, el Girona, i sobretot Míchel, guanyen una figura indispensable en el dia a dia pel vestidor, obert amb les noves cares i en la feina d’integrar-los a la plantilla i competitiu al màxim per obligar als companys a donar-ho tot.
La sisena campanya de Juan Carlos al Girona, que suma 124 partits com a blanc-i-vermell, serà especial. De venir a lluitar per sortir del fang i refer-se de decepcions, a pujar a la màxima categoria i ser part de la plantilla que ha enamorat tots els aficionats fins a assolir la tercera posició en la classificació i guanyar-se el dret a jugar la pròxima edició de la Champions League.
Juanpe, Stuani, Valery i Juan Carlos
El de Marchamalo serà el quart jugador que més campanyes encadeni al Girona després de Juanpe, que en sumarà nou; Stuani, amb vuit, i Valery, que n’enllaçarà set, tot i que la primera va competir també amb el Peralada, llavors filial del Girona a segona B. Els quatre jugadors eren capitans de l’equip juntament amb Aleix Garcia, per aquesta veterania al club i els galons que tenen dins d’un vestidor de cara als nouvinguts. En el cas de Valery, a més, és l’únic gironí en la plantilla, tot i que amb els anys que acumulen els seus companys i l’experiència, també són considerats part de l’anomenat orgull gironí que ha viscut de tot vestint la blanc-i-vermella.
El tercer porter experimentat, una figura que va a l’alça
Si bé anys enrere sempre s’havia associat la figura del tercer porter a una peça jove de la plantilla, fins i tot a cavall del primer equip i el filial, últimament molts clubs han apostat per un perfil de futbolista totalment oposat, sobretot si el segon equip del club no juga en categories competitives per intercalar els dos conjunts. És per això que molts equips han apostat pel porter experimentat, que no necessita jugar perquè ja ho ha fet en el gruix de la carrera, que mai es queixarà del seu rol ben assumit i que, a més, és un gestor de la competència entre altres companys i un vincle entre el cos tècnic i la plantilla. Al City, per exemple, Scott Carson n’és la figura, renovat fins al 2025 amb 38 anys.
