En la millor temporada de la història del Girona, els blanc-i-vermells només han tingut un futbolista de la demarcació en plantilla: Valery Fernández, de l’Escala. De fet, aquest curs s’ha convertit en el gironí amb més partits a la màxima categoria amb el Girona (69), superant Àlex Granell (66) i Pere Pons (65). Ha estat convocat 37 partits, tots menys en la visita del Celta a Montilivi, que se’l va perdre per unes molèsties. D’aquests 37 n’ha jugat 27. De les sis temporades que ha vestit la samarreta blanc-i-vermella és l’any que més partits ha disputat, però amb una reducció de minuts important respecte a la campanya anterior. Aquest curs ha acumulat 486 minuts en la lliga mentre que l’any passat en va sumar 967. Dels 27 partits jugats només ha estat titular en dos, en canvi el curs passat en va jugar 25, sortint d’un principi en set. A segona, la temporada 2021/22 també va jugar 25 partits i va formar part de l’onze inicial en set. En la copa del Rei, en canvi, s’ha reivindicat més que els anys anteriors, titular en tres dels cinc partits disputats i sumant minuts en tots.

Aquesta reducció de minuts, en part, es deu a la ferotge competència que ha tingut a l’extrem, la posició més ocupada per l’escalenc els darrers anys. A Míchel li agrada més a l’extrem esquerre i aquest any la titularitat de Sávio era indiscutible. Valery, té verticalitat, xut i finalització, característiques que s’adapten al paper de revulsiu. N’és un clar exemple el partit a Montjuïc, on dos minuts després que sortís substituint Yan Couto, va fer el seu primer gol a primera. O, dels dos cops que ha estat titular aquest any, un va ser a casa, contra l’Atlético de Madrid, la seva primera titularitat del curs i a més, com a capità. En el minut 2 ja va marcar.

No ha estat en l’onze ideal de Míchel però és un dels seus revulsius preferits. És l’únic jugador gironí de la plantilla, el representant de l’orgull gironí i sempre que li ha tocat, ha complert i ho continuarà fent, ja que té contracte fins al 2026.