Amb l’acabament del curs 2023/24, els contractes de molts jugadors deixen de tenir validesa a partir de l’1 de juliol. L’únic jugador de la plantilla del Girona que està en aquesta condició és Borja García, que tancarà així la seva segona etapa en el club, un total de vuit temporades amb un parèntesi d’una en l’Osca, la 2020/21. El mitjapunta madrileny és un jugador diferent a la resta que amb la seva arribada va donar un salt de qualitat a la plantilla. Juntament amb Juanpe Ramírez, és l’únic que pot dir que ha participat en els dos únics ascensos a primera de l’equip blanc-i-vermell, una fita només per als escollits. I és que Borja García ha jugat 233 partits amb el Girona en LaLiga, curiosament els mateixos que va acumular Àlex Granell abans de marxar al Club Bolívar, entitat que l’ha repescat fa escassos dies després d’acabar contracte amb el Lommel belga. Només Stuani amb 248 partits i Juanpe (246) superen Borja pel que fa al nombre de partits com a blanc-i- vermell.

La relació entre Borja García i Míchel sempre ha estat estreta. Formats tots dos en el Rayo Vallecano, el tècnic el va demanar a l’0sca i, tot i que amb tristesa i a contracor, el mitjapunta el va acompanyar per deixar el Girona cinc temporades després i amb el cop contra l’Elx en la final del play-off d’ascens a primera el curs següent del descens. Amb el de Vallecas en el club de Montilivi, Borja García va poder tornar per ajudar en tot el que va poder a aconseguir l’ascens. Al madrileny li va costar entrar per culpa de la inactivitat en l’Osca i l’estiu posterior, però, com sempre que ha estat en condicions, es va convertir en un fix en els plans de Míchel i va acabar acumulant 27 partits la campanya de l’ascens, deixant-se el genoll en una lesió greu després de fer un golàs en la tornada de les semifinals de la promoció a Ipurua contra l’Eibar. Des de llavors, els problemes al genoll i, posteriorment, a la fàscia plantar han estat una tortura per al futbolista, que només ha jugat onze partits des del juny del 2022, tots el curs 2022/23, quan va encadenar deu jornades jugant coincidint amb la revifalla de l’equip en la segona volta.

Borja García no podrà acomiadar-se del club del seu cor des de la gespa ja que quan treia el cap, al final d’aquest curs, una nova lesió muscular el va tornar a posar fora de circulació. Una llàstima que una llegenda viva tingui un comiat fred i lluny del que mereix per tot allò que ha donat a l’afició, amb el seu joc, i al club, amb esforç i sacrifici. Al madrileny li haurà quedat jugar la lliga de campions i sentir-se més partícip d’una última temporada de somni.