Tot i ser el millor any del Girona, no ho ha estat per a tothom. “És una muntanya russa. Sembla que millores, però hi ha moments molt durs en què penses que no tornaràs i et passen mil coses pel cap.” Així va viure aquest curs Toni Villa. La temporada anterior, en la seva tornada a casa, a Valladolid, el club on es va formar, va veure la pitjor cara del futbol. El 22 d’abril del 2023, als cinc minuts de partit el futbolista va haver de marxar del camp en llitera i, poc després, es va confirmar el pitjor dels casos: trencament del lligament encreuat anterior i del lligament col·lateral extern del genoll dret. La greu lesió el va apartar del terreny de joc un any. 363 dies després tornava a trepitjar la gespa. “Estava molt nerviós pel redebut, més que el dia de la meva estrena a primera”, confessava el murcià. I és que el seu retorn als terrenys de joc no va ser un retorn qualsevol. L’extrem tornava a jugar a Montilivi pràcticament un any després del fatídic dia de la lesió, concretament, el 20 d’abril del 2024, en el matx contra el Cadis. Villa va entrar per jugar els últims minuts de partit, quan el marcador ja anava 4-1 a favor dels de Míchel. Aquell dia, el Girona es classificava, matemàticament, per a Europa. Doble celebració. L’extrem va jugar 4 minuts, però per a ell van ser suficients. “Ha estat molt emocionant i m’he notat molt bé.” La jornada anterior Míchel ja l’havia convocat per al partit al Civitas Metropolitano. I a partir del partit de l’Atlético ja va seure a la banqueta els últims 8 partits de la temporada. El seu retorn va ser en la victòria contra el Cadis, però encara va tenir uns minuts més en la derrota contra el Vila-real a Montilivi, quan va entrar per substituir Tsygankov els últims minuts. En total 11 minuts, el premi final després dels entrebancs.Un curs complicat, però l’extrem celebrava després del seu redebut l’any que ha fet el Girona. “Estic molt feliç per l’equip i per la ciutat. S’ha treballat molt i des de fa anys. No és casualitat ni sort.” El murcià té contracte fins al 2025.