El creixement d’Iván Martín des de la seva arribada a Girona ha estat exponencial. Després de recuperar-se d’una fractura de peroné que es va fer a Tenerife el dia de l’ascens, per culpa de la qual es va perdre el primer terç del curs del retorn a primera divisió, el migcampista s’ha consolidat com una peça clau de la columna vertebral de l’equip que ha acabat tercer i ha sumat l’estratosfèrica xifra de 81 punts. Protegit per Aleix Garcia i Yangel Herrera a la medul·lar, partint com el jugador més avançat del trivot, ha actuat de manera brillant com a enllaç entre el mig del camp i la zona d’atac.

El ventall de recursos que ofereix és tota una benedicció per a Míchel, de qui és home de màxima confiança. Fi amb la pilota als peus i amb una capacitat tècnica innata per córrer portant-la enganxada a la bota, el futbolista nascut a Bilbao trenca línies en conducció, ofereix constantment línies de passada i dona continuïtat en el joc, fet que li permet controlar els temps segons convé, desaccelerant el ritme de la circulació o progressant en el joc amb el control de la pilota per instal·lar els companys a camp contrari, on també és el primer a acompanyar Dovbyk a l’hora d’iniciar la pressió sobre les defenses rivals. Autor de cinc gols i quatre assistències en 2.747 minuts, per al record quedarà la seva diana que va donar el triomf contra l’Atlético en el temps afegit del primer partit de l’any a Montilivi (4-3). No deuen ser pocs els aficionats gironins que encara avui es pregunten com s’ho va fer per trobar l’escaire amb el munt de jugadors madrilenys que tenia al damunt i el poc espai de què disposava per executar el xut amb la cama esquerra. A principi de temporada, era habitual sentir i llegir que l’ex del Vila-real estava “infravalorat”. L’entrenador de Vallecas va respondre en roda de premsa dient que era “el gran desconegut”. Un cop acabat el curs, Iván Martín s’ha guanyat el reconeixement de tothom. Més ben dit, el de fora del vestidor. El de dins sempre l’ha tingut.